Jaume Duch és un dels catalans que triomfa pel món. Funcionari europeu i resident a Brussel·les des de fa 30 anys, és director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, amb un equip al seu càrrec de 900 persones. Llicenciat en Dret i periodista, s’expressa indistintament en cinc idiomes en funció de l’interlocutor i del tema a abordar. Parlar en nom d’una institució de 27 estats, amb sensibilitats ideològiques i territorials diferents, exigeix tot un tractat de diplomàcia. Avui divendres s’inicia la cimera de caps d’estat i de govern que ha d’avançar en l’anunciat Pla de Recuperació post-pandèmia amb 750.000 milions d’euros sobre la taula.

El nostre entrevistat posaria una nota alta a la prova d’estres que ha patit l’estat del benestar europeu durant aquestes setmanes. “En algun moment la tensió ha estat molt alta, però la diferència en la resposta és enorme comparat amb altres països avançats com Estats Units. Hem demostrat ser un espai no només econòmic, sinó social, altament eficaç”. “La Unió Europea no té competències reals en matèria sanitària. La gent es pensa que la UE ho pot fer tot, que les coses es decideixen a Brussel·les i que els estats membres s’han de conformar. Això no és així, hi ha temes que són competència dels governs o que les té  compartides. En el cas de la sanitat, el Tractat dona a la Unió Europea un cert poder de coordinació i de promoció”, comenta el portaveu per contrarestar una certa imatge d’absència de les institucions europees en la crisi sanitària pel coronavirus. En descàrrec, Duch recorda que la incidència de la covid_19 ha estat desigual en els diversos països, per la qual cosa la resposta quant a confinament i tancament de fronteres també ha estat diferent.

En canvi, posa en valor que Europa ha fet valer la seva capacitat per pal·liar la crisi econòmica i social. “Va posar en marxa de seguida tota una línia d’ajuts, préstecs, mobilització de fons perquè els països poguessin pagar les despeses per reforçar el sistema sanitari i després per evitar que els estats entressin en una crisi com la de 2008, quan alguns van fregar la fallida. La reacció aquest cop ha estat molt ràpida per part de les institucions europees”.

Sobre la cimera d’aquest divendres i les reticències d’alguns estats a ajudar als països del sud, Jaume Duch reconeix que “és normal que tinguin molt a dir els països que posaran o avalaran aquests diners. Aquest divendres començaran a afinar la partitura i si tot va bé la decisió serà al juliol. Hi ha pressa i, a més, va vinculat a l’aprovació del pressupost comunitari pels propers set anys. Serà la primera vegada que la Comissió Europea faci una mutualització del deute”. El portaveu afegeix com a punt positiu dels tres mesos de confinament que malgrat tancar-se les fronteres pel tràfic de persones “la Comissió va treballar perquè no es tanquessin les fronteres pel tràfic de mercaderies. Per l’obertura exterior de fronteres a tercers països es busca una resposta coordinada sobre quan i per a quins països per evitar una nova entrada del virus”.

No evita una certa crítica a un punt que la globalització ha posat de relleu: “Ha hagut una competició trista per aprovisionar-se de material mèdic molt bàsic que hem descobert que només es feia a la Xina. La Comissió va ajudar fent una licitació comuna per als diversos estats membres que ha permès negociar millor el preu”. El fet de ser català fa que dirigents europeus, diputats o funcionaris li preguntin sobre la situació al nostre país.  Sobre si s’ha sentit incòmode en algun moment per aquesta qüestió respon que “institucionalment, no, i en la relació amb els mitjans, tampoc”. Afectarà la ralentització per la pandèmia al calendari de la petició de suplicatori a Puigdemont? “Sí, ha afectat a moltes altres coses que no eren prioritàries, que eren les relacionades amb la pandèmia. Fins que no hi hagi presència física majoritària a la comissió jurídica no començarà l’autèntic debat sobre la petició de suplicatori d’aquests tres diputats catalans i d’altres. És qüestió d’uns quants mesos”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.