Al Pirineu oriental i dins la comarca del Ripollès, s’hi troba el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Un Parc declarat el 2015 i format per l’Espai d’Interès Natural (PEIN), una Zona d’Especial Conservació (ZEC) i d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
Com indica el seu nom, el Parc Natural engloba les capçaleres dels rius Ter i Freser
Amb una superfície de més de 14.000 hectàrees repartides entre set municipis diferents (Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló), el Parc consta de cims que assoleixen pràcticament els 3.000 metres, com el Puigmal, de 2.910 metres, o Bastiments, amb 2.881 metres. Un conjunt que forma un espai natural singular.
El Parc acull referents simbòlics i d’identitat del país, com la Vall de Núria i Ulldeter
L’interès biogeogràfic
A causa de la seva bona ubicació, aquest és un territori de gran interès biogeogràfic. “Molts hàbitats i espècies presenten els límits orientals i meridionals de la seva distribució”, segons declara el director del Parc Natural, Santi Farriol. En conseqüència, s’hi troben un nombre significatiu d’espècies de flora, molt lligades a tarteres, pedruscalls, cingles, prats de l’estatge alpí i boscos de l’estatge subalpí, algunes de les quals són declarades protegides.
Pel que fa al tipus d’hàbitats existents, hi predominen els prats i pastures de l’estatge alpí i subalpí, tot i que cal assenyalar també la presència de boscos subalpins de pi negre i avet.
La fauna
En destaca la presència de la fauna vertebrada, algunes de les espècies en perill de vulnerabilitat o d’amenaça. S’hi troben també molts animals invertebrats singulars, lligats a hàbitats i ambients cavernícoles, forestals o dels estatges alpins i subalpins. També són habituals les aus forestals pròpies dels boscos subalpins madurs, com el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre, les aus rupícoles com l’àguila daurada, les aus de l’estatge alpí com la perdiu blanca o els mamífers aquàtics com l’almesquera. També s’hi poden trobar alguns rèptils d’alta muntanya de distribució molt restringida, com la sargantana àgil.
És destacable la bona població d’ungulats, exemplificats en l’isard i gestionats des de fa més de 40 anys en l’àmbit de la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases.
El conjunt d’aquests valors naturals i faunístics, van justificar que l’espai Capçaleres del Ter i del Freser s’inclogués al Pla d’espais d’interès natural i dins la Xarxa Natura 2000, primer com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i més tard com a Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA).
La flora
A l’estatge alpí, per sobre els 2.500 metres, és habitual trobar-hi prats alpins, dominats per gramínies i ciperàcies. Els tipus de prats principals són el prat de festuca airoide (Hieracio-Festucetum airoidis) i el prat de càrex corbat (Leonto-Caricetum curvulae), als racons més humits. També s’hi poden trobar gespets (Festucion eskiae), prats de pèl caní (Nardion), gespa d’ussona (Festucion gautieri), prats de prímula gran i genciana i prats d’elina (Elyno-Oxytropietum). Complementen aquest paisatge nombroses tarteres, fonts, rierols, congestes i molleres.
Dins l’estatge subalpí que engloba dels 1.600 als 2.500 metres, són habituals els boscos subalpins. En són exemples el bosc de pi negre amb sotabosc de neret, nabiu i ginebre (Saxifrago-Rhododendretum ferruginae). Als llocs més ombrívols s’hi troben l’avetosa (Goodyero-Abietetum albae). On no hi ha pi negre són comuns els matollars com el neretar, ginebroses o baleguers. En aquest estatge també s’hi desenvolupen comunitats d’herbassars constituïdes per plantes de grans dimensions com l’adenostil (Adenostyles alliaria), l’herba tora (Aconiturm napellus), la tora pirinenca (Aconitum pyrenaicum subsp. lamarckii), el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) i el veladre (Veratrum album). Entre elles en destaca una espècie endèmica dels Pirineus orientals, la umbel·lífera, Endressia pyrenaica.
L’activitat humana lligada al territori
Una mostra de la relació entre l’activitat humana i l’entorn natural, són les activitats tradicionals del sector primari i l’aprofitament ordenat i moderat dels recursos naturals. Alguns exemples en són la ramaderia i l’aprofitament de les pastures, els camins ramaders i la silvicultura, entre d’altres. Unes activitats que han fet possible la conservació dels valors ecològics i del paisatge que es vol conservar, alguns, com els camins d’origen medieval, jaciments arqueològics, restes d’antigues activitats mineres i les instal·lacions hidroelèctriques de Daió, de les més antigues de Catalunya.
La Vall de Núria és un dels indrets de referència per a l’excursionisme català
Escau ressaltar en l’àmbit dels valors immaterials, per la seva rellevància espiritual i religiosa, la Vall de Núria, el segon santuari marià més important de Catalunya, objecte de veneració i pelegrinatge des de l’edat mitjana. Actualment és consagrada com a basílica menor pel papa Francesc, acompanyat d’una infraestructura turística relacionada amb el gaudi de la muntanya i l’esquí en els mesos hivernals. De fet, les estacions de muntanya de Núria i Vallter 2000 són indrets històricament vinculats a l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí, dos indrets exclosos de l’àmbit del PEIN i del Parc Natural, gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
El director del Parc, Santi Farriol, destaca “la Vall de Núria com un dels punts que atrau més els visitants, pel seu sentit espiritual i la seva bellesa”, una de les zones de referència d’excursionisme català.
En relació amb els valors immaterials, tampoc es pot oblidar que molts dels colls de muntanya d’aquesta zona van ser llocs de pas durant la Guerra Civil espanyola (1939) com el Coll d’Ares.
Rutes i itineraris
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser consta de dos grans itineraris que transcorren, en part, per l’espai natural del Parc. Un d’aquests és el GR 11, un sender que travessa els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània. Per l’àrea del Parc Natural, passa per Planoles, Queralbs, Setcases i Molló. L’altra ruta és Itinerànnia, la xarxa de camins de 2.500 km que ha recuperat els antics traçats que feien servir els nostres avantpassats per anar d’un poble a l’altre. Es pot seguir la xarxa en el Parc, i també a la resta de la comarca del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Del Pirineu al mar.
Santi Farriol, director del Parc, recomana a tots els visitants fer el camí de Fontalba a Núria, un camí que descriu com a “planer, fàcil de fer i ideal per fer-lo amb tota la família”. Un altre dels itineraris que recomana Farriol és la ruta de les marmotes, una passejada circular entretinguda i de fàcil accés.
Farriol aconsella visitar el Parc durant els mesos d’estiu i tardor. “L’estiu és una bona època perquè tens accés a tots els camins, és ideal per fer excursionisme”. De la tardor, en destaca les obagues i “l’hivern també és una bona època per practicar l’excursionisme, s’hi pot fer esquí de muntanya, raquetes de neu... El Parc Natural es pot visitar tot l’any!”.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
