El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, abandona el càrrec, ja que ha acomplert els 70 anys, deixa de ser professor en actiu, i ha d'abandonar la Rectoria. Jordi Alberch, fins ara vicerector de Recerca, Innovació i Transferència, es queda com a rector en funcions durant els propers mesos. El consell de govern extraordinari de la UB, que s'ha celebrat avui, ha fixat la data de les eleccions a rector: el 28 de novembre en primera volta i l'1 de desembre en 2ª volta. Ara comença el període de formació de candidatures.

Balanç

El rector sortint ha volgut fer un balanç de la seva gestió. Ha destacat que la Universitat de Barcelona en alguns aspectes està molt bé. Ha fet referència, sobretot, a la situació de la universitat en els rànquings universitaris internacionals. Assegura que si fem la mitjana dels vuit rànquings d'universitats més importants del món, la UB se situa en el lloc 126, per davant de tota la resta de universitat públiques de l'Estat. Tot i que no arriba a figurar entre les 100 primeres del món, Ramírez valora la posició de la UB, i el d'altres universitats públiques catalanes, com a molt positiu. Afirma a més a més, que a nivell europeu es valora aquest centre acadèmic com a campus d'excel·lència (fins i tot ha presentat la Universitat de Barcelona com un exemple de reclutament de professors no endògam, en contra de les opinions divergents d'alguns grups d'estudiants).

Temps difícils

Dídac Ramírez ha volgut deixar clar que el seu mandat ha coincidit amb un període de greus retallades al sistema universitari que ha causat problemes immensos a la UB. A pesar de tot, des del 2008 el dèficit s'ha aconseguit reduir de 81,49 milions d'euros a 53,15 milions. Afirma que tot i que va ser necessari pujar les matrícules, es va reforçar la beca equitat destinada a les famílies amb menys recursos.

Universitat solidària

Ramírez ha apuntat que a més a més de la docència i de la recerca, una universitat ha de tenir una vocació social. En aquest sentit, la UB, a través de la Fundació Solidaritat, ha articulat quatre grans programes: l'Observatori Europeu de Memòries, el Programa de Suport als Refugiats, el Lloguer Social a Torre Baró i el Banc d'ADN de Víctimes de la Guerra Civil. El rector també ha valorat molt positivament els programes de voluntariat, posant com a exemple el que el 2015 va recollir 1.734 kg d'aliments per al Banc d'Aliments (el que correspon a 38 grams per alumne matriculat).

Els projectes de Ramírez

Ramírez ha posat com exemple dels projectes culminats del seu equip el campus de l'Alimentació a Torribera (Santa Coloma), on es combinen estudis de Nutrició i de Gastronomia; el gran aulari de Bellvitge; l'equipament de Lletres i Humanitats a Can Jaumandreu, al Poblenou; i el Taller de Belles Arts, a la Diagonal, que vol convertir-se en un pol per a tot tipus d'estudis artístics. El rector sortint ha valorat molt positivament el projecte de la Clínica Psicològica al Campus Mundet, que ha estat possible gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona; es preveu que en aquest centre el malalt sigui atès per un metge acompanyat d'un sol estudiant, per garantir la millor atenció, i també la millor formació. Per altra banda, la Facultat de Dret, a la Diagonal, està ampliant-se, i en el futur comptarà amb una sala per fer simulacions de judicis. I ja està previst que la Facultat de Matemàtiques, que ara és al pati de Lletres de l'edifici de la plaça Universitat, passi al Campus de la Diagonal.

Moltes dificultats pendents

Dídac Ramírez ha afirmat que, malgrat tot, la universitat encara té molts problemes i que no els podrà superar sense un augment del seus recursos: "No es pot seguir així". El rector sortint ha denunciat que, sobretot, la universitat té un problema greu d'envelliment de plantilles, ja que durant els anys de major crisi només van assolir una taxa de reposició del 10 %: de cada 10 professors o investigadors que es jubilaven o deixava la plaça només se'n contractava un de nou. Ara ja hi ha una taxa de reposició del 100 %, però encara hi ha moltes places que es van perdre i que s'haurien de reposar.

Propostes de futur

Davant les dificultats que tenen les institucions per finançar les universitats públiques, Ramírez apunta que la llei de mecenatge és essencial, i ha manifestat el seu disgust perquè fa anys que es discuteix i mai no es materialitza. Apunta així, implícitament, en reduir el percentatge de finançament públic de la universitat pública, una política que genera no poques polèmiques. Ramírez també ha demanat una major autonomia universitària: afirma que les universitats haurien de tenir molt més marge d'actuació del que tenen ara. I ha assegurat que s'han de reforçar les polítiques d'integració acadèmica a Europa i les xarxes de recerca internacionals, especialment les virtuals, tot i que ha assegurat que aquest procés és molt complex a nivell administratiu i de gestió.

Temes conflictius

Els periodistes han preguntat al rector pels escàndols del CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques), un grup d'investigació acusat de pràctiques sectàries, i de la Fundació IL3, a la que s'han atribuït malversacions de fons. El rector s'ha limitat a admetre que s'està investigant la documentació d'IL3 i que en el cas del CREA, "un tema molt delicat", la Universitat està col·laborant a la Fiscalia, on s'acumulen set denúncies contra aquest grup.