Da Souza presenten aquest dissabte a La [2] el seu segon disc, Gran salt endavant (Famèlic, 2016)… I quin salt, el que han fet!
INDIE ROCK. No podria ser més encertat el títol de la nova referència d’aquest quartet de mallorquins establerts a Barcelona. Si el seu primer àlbum, Flors i violència (Famèlic, 2013) ja era bo; aquest Gran salt endavant és boníssim… i una mica més. Fidels a l’evangeli segons Teenage Fanclub, The Replacements, Pavement o Superchunk, Da Souza s’han rigut a la cara de la teoria del “sempre complicat segon disc” per reivindicar-se amb el perfecte manual de l’indie rock efervescent amb exquisida sensibilitat melòdica. Una dotzena de peces rodones com ensaïmades que aquest dissabte decodificaran a La [2] de la sala Apolo. Tres hurres per Lluís Cabot (veu i guitarres), Xavier Hernández (guitarres), Àngel Garau (bateria) i Biel Stela (baix)!
Deu n’hi do amb la ironia que s’amaga rere el títol. Mentre que hi ha que els entren tremolors de cames amb el segon disc, vosaltres feu un gran salt endavant.
Des del primer moment, vam encarar la producció d'aquest disc amb moltes ganes. Ganes de fer feina, de pensar, d'aprendre i de veure on ens portava tot plegat. Al final, ens ha portat a fer un disc del qual n'estam molt contents perquè ens ha ensenyat moltes coses i perquè ha significat una evolució, que sol ser una bona notícia.
I de pas, ens doneu una classe d’història.
Gran Salt Endavant és el nom d’un projecte del Partit Comunista Xinès que, als anys 50, pretenia industrialitzar el país en un breu període de temps. Les mesures van fracassar estrepitosament i el que havia de suposar un gran avanç, va acabar en un desastre de milions de morts. Aquest xoc brutal entre l'optimisme del nom i la crua realitat ens va semblar molt adient, tant pel contingut com pel context del disc. A més, ens va fer gràcia la ironia macabra de titular així un projecte en el qual has invertit tant esforç i il·lusió. És com una conya profètica, una broma de mal gust que ens férem a nosaltres mateixos.
Amb ironia o sense ella, el vostre segon disc, definitivament, és un gran salt endavant. Musicalment, heu deixat enrere la part més crua per sonar més decididament pop.
Sí, és cert, ara sonem més pop i pròxims a gent com Pavement o Teenage Fanclub. Són, de fet, dues de les majors influències d'aquest disc. Són, també, dues de les bandes que en els darrers anys ens han fet recordar la música que ens agradava quan érem més joves. Per això, abans de començar a fer el disc, sabíem que volíem tornar a aquells orígens, afegint tot el bagatge posterior. Al final, el procés de produir el disc ens ha portat a fer canvis en les coordenades del grup, que pensem que han servit per a fer-nos més a prop de la nostra essència.
Amb Teenage Fanclub tenim una connexió especial des que n'Àngel i en Lluís, amb Beach Beach, van tenir la sort de poder compartir escenari amb Gerard Love. Aquella experiència els va marcar i això s'ha filtrat molt en la nostra música. Cançons com “Tot és per sempre” o “Tot és aquí” són obertament el nostre humil tribut a aquesta bona gent d'Escòcia.
En les lletres també hi ha certa evolució, o millor dit, perfecció: textos brillants, plens d’imatges quotidianes però explicades d’una manera poc òbvia.
Com que vam passar bastant de temps fent el disc, també vam tenir bastant de temps per fer les lletres. Potser per això han acabat entrant moltes idees i ha quedat força complet. També hem usat més les imatges quotidianes que comentes. Ens agrada aquest joc de perspectiva, mirar les coses rutinàries d'una manera curiosa. Això et permet parlar de fer un cafè o estendre la roba, coses que ja són interessants en si mateixes, i a més aprofitar-ho per parlar de moltes altres.
L’altre dia parlava amb Cala Vento i comentàvem l’efervescent moment que estem vivint amb la irrupció de joves bandes indie a casa nostra com ells, vosaltres, Opatov, Mourn, Núria Graham, L’Hereu Escampa… Us sentiu part d’aquesta eclosió o que formeu part d’una escena?
Ens sentim propers a moltes bandes actuals, sobretot de gent amb qui tenim amistat. És una cosa generacional, supòs. Aquests grups que cites són molt bons i també d'altres com Furguson, Germà Aire, Power Burkas, etc. No sé si es pot parlar d'escena, però sí de bones fornades de grups amb propostes personals interessants. Al final, es tracta de què cadascú trobi la seva veu i la desenvolupi fins a les darreres conseqüències. En aquest sentit, el panorama actual, com ha passat moltes vegades en el passat, té molt bona pinta.
Parlant d’escenes, mallorquins com sou, allà també estan passant coses molt interessants amb noms com Saïm, Lost Fills, Ora, Salvatge Cor…
Sí, a Mallorca hi ha grups molt guais des de sempre, però potser darrerament ha coincidit que hi ha una fornada amb molt de potencial. Salvatge Cor, Ora, Lost Fills i Saïm són brutals. A més, nosaltres sempre reivindicam un astre que per la península encara no és prou conegut, però que aviat tothom venerarà: en Jorra. És un semidéu omnipresent que toca en quasi tots els grups de Mallorca (de fet, és baixista de Saïm i Lost Fills) i que té un projecte personal estel·lar que ens fascina. Clarament, un dels nostres grups preferits.
I parlant de genis illencs, el disc l’ha produït en Pep Toni Ferrer d’Oliva Trencada, Lost Fills, etc. Com va anar això de pencar amb ell?
Molt bé! En realitat, el disc l'ha gravat el que ens agrada anomenar com “L'Aliança Còsmica”, que és la unió de dos dels estudis amb més personalitat de Mallorca: Palam i Favela. Palam és l'estudi d'en Púter, el xaman que ens havia gravat totes les anteriors referències. Favela és l'estudi d'en Pep Toni Ferrer i en Michael Mesquida (també d'Oliva Trencada i Miquel Serra). A Favela hi vam gravar les bases i vam mesclar; i a Palam, tota la resta d'instruments i veus. La veritat és que l'experiment ens va sortir bé i cada estudi va aportar el seu toc de màgia particular a la gravació. Tant en Pep Toni com els altres dos, són alquimistes del so amb molta fantasia, experiència i saviesa, virtuts molt beneficioses a l'hora de gravar un disc.
I si citem a herois mallorquins… quina influència ha tingut en vosaltres, si és que us han influenciat d’alguna manera, Antònia Font?
Antònia Font és un dels nostres grups preferits de tota la vida. Ens agraden des que érem nins. O sigui que suposam que ens ha influenciat de moltes maneres, tant conscientment com inconscientment. Potser el que més ens ha marcat d'ells és la seva manera desacomplexada de desplegar les seves propostes, tant musicals com líriques (que realment van molt lligades). Sembla que sempre han fet el que han volgut, evolucionant constantment i a la seva bolla. En aquest sentit, els consideram un gran referent.
Da Souza. La [2]. Nou de la Rambla, 111. Preu: 8€ entrada anticipada, 10€ a la taquilla. Dissabte 23, 20h.
BISOS
Chris Cornell
ROCK. Després d’àlbums tan mediocres, prescindibles i oblidables com Carry On (2007) i Scream (2009), Chris Cornell, cantant dels herois del grunge Soundgarden, recupera la seva millor versió en solitari amb Higher Truth (2015). Apuntant-se al cartell de l’edició d’enguany del Suite Festival, Cornell reviurà aquest vespre a Barcelona els temes del seu darrer disc. Gran Teatre del Liceu. La Rambla, 51-59. Preu: Entre 30€ i 70€. Dijous 21, 21h.
La Raíz
MESTISSATGE. Coctelera on es mesclen frasejats del rap, alenades sòniques del rock, ritmes sincopats jamaicans i càlides cadències llatines, mixtura insuflada de lírica reivindicativa; La Raíz s’ha convertit en un dels noms més populars de l’escena del mestissatge. Presentant el seu nou elapé, Entre poetas y presos (2016), el col·lectiu de Gandia s’instal·la a la sala Apolo per protagonitzar dos concerts, avui i demà, pels quals ja fa setmanes que s’han exhaurit totes les entrades. Apolo. Nou de la Rambla, 113. Preu: Entrades exhaurides. Dijous 21 i divendres 22, 21h.
Rodrigo y Gabriela
INDIE FOLK/ROCK. Es van conèixer formant part d’un grup de thrash metal, sonoritats abrasives que van abandonar per iniciar una nova etapa creativa, ara com a tàndem de folk rock. Autors d’una discografia que amaga títols tan recomanables com l’homònim Rodrigo y Gabriela (2006), 11:11 (2009) o el darrer 9 Dead Alive (2014), la parella mexicana s’allunya durant unes setmanes de l’estudi de gravació on han estat treballant en la seva pròxima referència per perdre’s en una gira que aquesta nit s’atura a la capital catalana. Razzmatazz. Almogàvers, 122. Preu: 30€ preu únic. Dijous 21, 21h.
ALTRES CONCERTS
Dijous 21
Chris Potter Quartet. Jamboree
Sister Cookie + The Jackets. Marula Café
The Posies. Razzmatazz 2
Divendres 22
Miss Kittin + Radio Slave. Nitsa Club
Pasajero. Sidecar
Penny Necklace. Bikini
Ulf Wakenius: The Music Of Wes Montgomery. Jamboree
Dissabte 23
Bedroom. La Botiga Del Primavera Sound
Fangoria. Barts
Great Lake Swimmers + Mary Lattimore. Razzmatazz
Legowelt. Nitsa
The Body + Full Of Hell. Sidecar
The Slingshots. Jamboree
Diumenge 24
Junior Kelly. Razzmatazz
SNFU. Rocksound
Dimarts 26
Albert Pla & Pascal Comelade. Jamboree
Dimecres 27
Pablo Martínez Flamenco Jazz Band. Jamboree