Mar Bosch (Girona, 1981) presenta la seva segona novel·la, Les generacions espontànies (Edicions del Periscopi). Un llibre saturat d'humor que retrata la vida de les joves generacions, marcada per la crisi i la permanent inestabilitat laboral, familiar i sentimental dels joves d'avui.

Una emprenedora malgré lui

La protagonista de la història, l'Eva, duu una llarga temporada immersa en una espiral d'atur, feines precàries, feines mal pagades, feines surrealistes o, senzillament, períodes sense feina. Cada matí necessita tota la seva força per aixecar-se, reinventar-se i buscar una feina, qualsevol, que li ajudi a superar una temporada més.

El ritual fatídic

Per arribar a qualsevol feina, la protagonista ha de superar un pas dolorós i incòmode: l'entrevista de treball. L'Eva s'haurà d'inventar un personatge que pugui semblar atractiu a qui li ofereix feina. Haurà de triar com vestir-se, com pentinar-se, com dissenyar el seu currículum, què amagar, què exagerar... Una complexa escenificació en tota regla amb un improbable premi: el contracte. La protagonista, com tants i tants dels seus conciutadans, se sent absolutament terroritzada davant la cita.

Passar per tot arreu

Malgrat tot, la protagonista és una experta en aquests afers. El seu currículum fluctua d'un a altre sector econòmic. Que sigui una excel·lent especialista en genètica, no li evita acabar passant per tot tipus d'activitats, des de maquilladora de cadàvers fins a mestra suplent, passant per filla i néta suplent. I, òbviament, pel treball de detectiu, la seva veritable vocació. A Les generacions espontànies l'explicació del currículum de l'Eva és també un pretext per fer un recorregut per les pràctiques laborals actuals, pels abusos patronals, per la precarietat absoluta... I, de pas, pels problemes de parella, per les inseguretats de l'individu, pels dubtes que genera el marc familiar...

Mar Bosch

Res no és sagrat

Tot i que el tema és tremendament dur, Mar Bosch no recorre en cap moment al victimisme. En tota l'obra exhibeix un àcid sentit de l'humor. Ironitza sobre la vida familiar, sobre la soledat, sobre l'amor, sobre les relacions laborals, sobre l'atur... Amb agilitat passa de situacions perfectament versemblants a escenes surrealistes. No hi ha plana on no hi hagi un detall punyent, una burla irreverent, una sàtira sagnant... Potser hauria estat desitjable que mantingués el to desenganyat i irreverent fins a la fi del llibre, però malgrat tot l'obra té una gran solidesa.

Aire fresc

Mar Bosch és una veu amb molta personalitat en el panorama de les lletres catalanes. Suposa una troballa fantàstica per la seva contundència i per la seva frescor. La mala bava d'aquesta autora és de les que fan història. Una lectura idònia per als inhòspits temps que corren.