Amb la crisi a Catalunya la taxa de reposició dels professors universitaris que es jubilaven o deixaven la feina va caure en picat. D'aquesta forma, durant alguns anys la contractació de nous docents es va reduir substancialment. Els becaris i joves investigadors no trobaven possibilitats d'incorporar-se al món universitari, i per això molts van decidir marxar a l'estranger o dedicar-se a d'altres feines. D'aquesta forma, la mitjana d'edat del professorat universitari ha anat incrementant-se. Ara, segons les dades de la Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat, ja hi ha un 4,4% de professors més grans de 65 anys (el 2011 eren el 2,5%) i un 26,1% d'entre 55 i 65 anys (el 2011 eren un 20,7%).

Edat mitjana: 49

Tan sols el 8,8% dels professors, en l'actualitat, són menors de 35 anys. I això és especialment preocupant perquè les investigacions més innovadores acostumen a ser promogudes per joves investigadors. Ara, l'edat mitjana del professorat al sistema universitari català és de 49 anys, tres més que el 2011. El professorat permanent ja té una edat mitjana de 49 anys i la dels professors associats (que sovint encobreix investigadors precaritzats) ha assolit els 45 anys. Els professors "no permanents" ja han assolit l'elevada edat mitjana de 40 anys.

Toc d'alerta

L'envelliment no afecta de la mateixa manera totes les universitats. És especialment fort a les universitats més antigues: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Politècnica de Catalunya (UPC), que són, a més a més, les concentren que més alumnes. Els rectors d'aquests tres centres van advertir que aquestes universitats, que són les que estan en llocs més alts en rànquings internacionals, s'estan enfonsant. Joan Elias, rector de la UB, va advertir que els problemes actuals es notaran amb una caiguda de qualitat en els propers anys. A més a més, en aquell acte es va denunciar una caiguda de la valoració dels investigadors, ja que molt personal molt format treballa en places de baixa qualificació, mal pagades, pensades per a joves docents en formació. Els rectors de les tres universitats van denunciar que sense un nou model de finançament, el sistema universitari català s'esfondraria, i van apuntar que els pressupostos de la Generalitat no responien a les necessitats de les institucions acadèmiques.