L'aeroport de Barcelona-El Prat aporta el 55% dels beneficis de la xarxa d'Aena segons un estudi de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que denuncia que com a contraprestació d'aquesta rendibilitat només rep un 7% del total d'inversions de l'operador aeroportuari.
L'informe, presentat aquest migdia pel conseller Rull, analitza un greuge llargament denunciat pels governs de la Generalitat en dos eixos principals: l'infrafinançament del Prat i el centralització de les operacions a l'aeroport de Madrid.
Infrafinançament del Prat
El document analitza les xifres econòmiques i la previsió d'inversions dels principals aeroports espanyols, posant especial èmfasi als primers de la xarxa d'Aena: Barcelona i Madrid.
A partir de les dades de resultats d'Aena i la planificació del Document de Regulació Aeroportuària (Dora) pel període 2017-2021, l'estudi revela una realitat demolidora: l'aeroport de Barcelona aporta el 55% dels beneficis i rep el 7% de les noves inversions mentre que el de Madrid només representa el 4% dels guanys tot i percebre el 20% de la inversió.
En xifres, Barcelona suposa 339,28 milions d'euros de benefici per a Aena amb una previsió d'inversions de només 157,1 milions per l'ampliació del dic Sud i seguretat. Per contra, Madrid deixa 27,5 milions a la companyia a canvi de rebre 445 milions d'inversió, que permetran ampliar la plataforma d’estacionament remot i també fer altres inversions en seguretat.
Quasi al límit de la capacitat
Segons les estimacions de la Generalitat, El Prat tancarà aquest any amb 48 milions de passatgers sobre una màxim marcat en 55 milions. Això implica que es troba, ara per ara, al 87% de la seva capacitat.
El Govern denuncia que, davant aquestes previsions, Foment sospesi en el seu informe d'inversions que l'any 2021 el principal aeroport de Catalunya tindrà només 47,2 milions de passatgers, una xifra que ja es podria assolir aquest mateix any. En aquest sentit, l'estudi ja no només lamenta les desigualtats entre ambdós aeroports sinó que sosté que les inversions previstes no tenen en compte la demanda real que tindrà l'aeroport en el futur.
Centralització
Un altre dels problemes plantejats pel document, juntament amb l'infrafinançament, és que Aena hagi apostat per un nexe, Madrid, que està complementat per altres aeroports, considerats secundaris. La solució a aquest problema, explicada avui pel mateix Rull, passaria per una gestió separada per l'aeroport barceloní i, d'altra banda, per convertir els aeroports de Girona i Reus en "la quarta pista" del Prat.