La nova Caixa Catalana, la primera entitat financera obertament independentista, ja està a punt d'enlairar-se. Es tracta d'una cooperativa de crèdit i treball sorgida des de baix, de "la iniciativa ciutadana i popular" i sense comptar amb "cap grup de poder, mediàtic, empresarial, polític o de cap mena" pretén fer reviure l'esperit de la caixa d'estalvis popular (la del boca-orella) o com a ells mateixos els agrada autodefinir-se: una "autèntica entitat financera amb vocació social i inclusiva, governada pels mateixos clients i treballadors".

Després de pràcticament dos anys perfilant el projecte de la nova Caixa Catalana, el seu fundador i antic autònom de Caixa Catalunya, Caixa d'Estalvis de Tarragona i la Caixa, Joan Olivé està ultimant els darrers detalls del full de ruta de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl, que comptarà inicialment amb un capital social de 3.000 euros. De moment, ja hi ha data per l'assamblea fundacional que tindrà lloc el pròxim 3 de setembre a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Allà s'espera que s'aprovin els estatuts interns, es nombri el consell rector que estarà presidit pel mateix Olivé i es posin a debat les pròximes passes.

El full de ruta

Els temps del full de ruta estan molt ben estipulats però encara queda un llarg camí per recórrer fins arribar a "l'escenari optimista" del 2019 o 2020 en què la Cooperativa Catalana de Serveis Financers es converteix en la definitiva Caixa Catalana, Cooperativa de Crèdit.

Curt termini 

  • Segon Semestre 2016: Campanya online de nous socis –100 euros pels particulars i 300 per les societats limitades–.
  • Primer trimestre 2017: Aixecar la persiana "austera i moderna" de la cooperativa i començar així el circuit entre estalvi i concessió de crèdit. 

Mig termini

  • 2017-2019: Consolidar l'activitat de serveis financers pel territori, guanyar volum i experiència alhora que s'estableixen lligams amb iniciatives similars d'arreu d'Europa. 

3 vies possibles

L'objectiu final és convertir-se en cooperativa de crèdit "el més aviat possible". I per tal de agilitzar els passos d'aquesta "missió fonamental", l'entitat financera està explorant totes les vies possibles que s'acaben resumint principalment en tres: aconseguir una llicència bancària del Banc Central Europeu (BCE), ampliar el capital social fins als 4,5/5 milions d'euros i negociar amb alguna cooperativa de crèdit europea per poder operar amb una llicència bancària de "caràcter internacional/compartit."

D'aquest trident de possibilitats, la darrera sembla la més factible. O en qualsevol cas, la més propera ja que la nova Caixa Catalana ja es troba en "converses formals" amb una cooperativa de crèdit francès –no agrària–, de la qual n'espera aconseguir assessorament i suport tècnic. 

Objectiu i identitat

Sota el lema "perquè primer són les persones" i "perquè ens importa el país", la nova Caixa Catalana vol "tornar a començar i aixecar de nou el país." En definitiva, recuperar l'espai de les caixes d'estalvi i complir així amb la seva funció social als territoris. Des de finançar autònoms, petits empresaris, aturats i entitats socials fins a donar suport a emprenedors, cooperatives i productors i o fins i tot, impulsar la internacionalització a mig termini d'exportadors i importadors catalans. 

Ara bé, en la persecució del seu objectiu, la primera entitat financera obertament independentista no vol renunciar tampoc als seus signes identitaris: total transparència, escala de sous ajustada, sense primes de rendiment o creixement, sense inversions variables, amb mentalitat austera en la despesa i sense càrrecs polítics en els òrgans rectors. Només falta conciliar objectiu i identitat, posant fil a l'agulla a la ruta amb xifres concretes. Si encara hi ha lloc per un capítol més en l'era de les caixes, el pròxim és, sense cap mena de dubte, fundar la nova Caixa Catalana.