El Premi Nobel d'Economia, Joseph Eugene Stiglitz, ha assegurat que una Catalunya independent seria econòmicament viable. Més concretament, el professor nord-americà de Teoria Econòmica ha aprofitat la presentació del seu nou llibre L'euro. Com la moneda comuna amenaça el futur d'Europa? al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa per explicar que la integració a la Unió Europea (UE) i les qüestions estrictament econòmiques són dos dels eixos principals per analitzar el debat de la independència.

I malgrat que ha evitat posicionar-se sobre quin encaix tindria una Catalunya independent a la UE tot i assegurar que la seva sobirania implicaria conseqüències polítiques "molt importants" arreu d'Europa, sí que ha anticipat que "en un context d'obertura de mercats i en la comunitat econòmica europea, amb tots els acords econòmics, Catalunya seria clarament molt factible". 

En aquest sentit, Stiglitz, que també s'ha reunit amb el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha argumentat que "en un món globalitzat és més fàcil per a un país petit funcionar i funcionar relativament bé" fins al punt que aquests s'han recuperat millor i més ràpid que els països grans durant la crisi.  En aquest cas, Stiglitz ha fet referència a Canadà i a Islàndia, sobre la qual ha recordat que és deu vegades més petita que Catalunya i "ho està fent relativament bé amb una altra moneda".

La força dels països petits

"Si analitzem Europa, podem veure països molt petits com Islàndia que ho estan fent bé, i això es deu al fet que tenen un tipus de canvi flexible que els va permetre recuperar-se més ràpidament i molt millor de la crisi", ha afegit el que és un dels economistes més citats del món. Una anàlisi al voltant de la supervivència i el creixement econòmic dels països petits que també comparteix Junqueras. En el què possiblement no estarien tan d'acord és si Catalunya hauria de quedar-se o sortir de l'euro. 

Stiglitz també ha plantejat de forma interrogativa quines podrien ser les conseqüències que tindria una reestructuració dels Estats Nació que van construir la UE. Sense voluntat de voler anar molt més enllà, ha llançat la següent pregunta: "Tenir una Europa no només amb 28 països, sinó amb 40, podria funcionar? Podria assegurar el bé públic comú?".

Una recuperació incompatible amb més ajustos

D'altra banda, també ha fet referència a la recuperació de l'economia espanyola sobre la que ha explicat que és del tot incompatible amb els nous ajustos exigits per la UE. I és que amb una taxa de desocupació propera al 20%, les taxes actuals de creixement properes al 3% "no són suficients" per aconseguir que l'atur millori després d'una llarga i intensa recessió. 

"El Govern ha intentat vendre que hi ha creixement, que són brots verds i que la recuperació està en camí, però aquesta recuperació és molt feble", ha etzibat el Premi Nobel just abans d'afegir que a més, existeix un elevat nivell de "fuga de cervells". 

Stiglitz també ha criticat molt activament les polítiques d'austeritat dictades pels responsables europeus ja que considera que generen desconfiança a la societat i agreuja la situació dels països més debilitats. "Em vaig quedar una mica en xoc quan la UE va dir que ara que Espanya i Portugal començaven a recuperar-se els multaria per tenir un dèficit de més del 3%", sobre el que ha remarcat que "cap teoria econòmica diu que el 3% ha de ser una xifra màgica". "Aquesta xifra va sortir del no-res, se la van inventar", ha conclòs.