Hi ha línies vermelles en política? A aquesta pregunta només es pot donar una resposta: esclar que n'hi ha. I el govern del Partit Popular, amb el suport explícit del PSOE i de Ciudadanos, en creuarà aquest dilluns una de ben visible en asseure al banc dels acusats l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. Els jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya faran la seva feina, però no poden quedar dubtes respecte a l'actuació d'aquells poders de l'Estat que van crear del no-res un cas judicial com el del 9-N per ocultar, en bona mesura, la seva incompetència política.

Però aquest muntatge politicojudicial, després de tot el que s'ha anat publicant de l'Operació Catalunya i la fabricació de proves falses contra molts dels líders independentistes, per a molts ja no és creïble. La realitat per a la història és que Artur Mas serà el primer president de la Generalitat assegut pel govern espanyol al banc dels acusats amb petició expressa d'una desena d'anys d'inhabilitació per una acció política. Cap govern espanyol no havia estat capaç d'anar tan lluny fent un ús desmesurat del poder democràtic. Per això, la resposta d'aquestes últimes hores per part de la ciutadania tampoc no és la d'un judici normal. O des de quan es produeixen concentracions multitudinàries com les que hi ha hagut aquest diumenge al País Basc o Navarra si el judici no fos polític? O les que hi ha hagut a Londres, Brussel·les, Dublín i Munic? O la que hi haurà aquest dilluns a Barcelona, on una marea de gent acompanyarà Mas?

No som davant d'un judici normal sinó més aviat davant d'una espècie de causa general als 2.344.828 ciutadans que van votar aquell 9 de novembre de 2014. Sabien que només era un procés participatiu i que no tindria validesa jurídica, però tant hi feia. Era un acte de desafiament a la impossibilitat d'asseure's amb el govern espanyol a negociar un referèndum. Tots els que van votar tenien noms i cognoms i a tots se'ls jutja aquest 6 de febrer. Només Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau seuran al banc dels acusats. Però cada vegada que el fiscal s'hi adreci, els més de dos milions de ciutadans que van votar seran conscients que van participar en una jornada de rebel·lió democràtica sense parió a la Catalunya moderna. I això cou.