Nova manifestació de força de l'independentisme català i per cinquena vegada. Aquestes dues idees sintetitzen el que ha estat la jornada de l'11 de Setembre a Catalunya i les mobilitzacions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga. Tant és el ball de xifres que alguns volen situar en el centre del debat i que determinats mitjans van protagonitzar en els dies previs a la Diada i també des del mateix moment en què es van acabar les concentracions. Al voltant de 800.000 persones al carrer, segons els organitzadors, per poder exercir el dret a la independència supera amb escreix moltes de les mobilitzacions més importants a Europa dels últims anys. I són molta gent, moltíssima gent, que no es resigna a la situació política actual i que per cinquè any consecutiu ha sortit al carrer.

És important remarcar que ha estat per cinquè any, ja que el normal hauria sigut deixar-ho estar. Els que pensaven que era simplement un souflé així ho pensaven. Però l'independentisme, lluint les seves ferides, en ocasions fraternals, ha sortit al carrer unit. Amb un cert orgull davant de tant pessimisme latent per la falta d'unitat. Els discursos dels presidents d'Òmnium i ANC, com a organitzacions convocants de les manifestacions, no fan sinó afegir pressió als 72 diputats que conformen la majoria al Parlament de Junts pel Sí i la CUP.

El curs polític català que ha de completar el mandat del passat 27 de setembre a les urnes descansarà en tres aspectes: aprovació de les denominades lleis de desconnexió, el referèndum d'independència i les eleccions constituents. Aquest és el calendari del president Puigdemont des de fa diversos mesos i que la Diada d'aquest diumenge amb les seves mobilitzacions no ha fet sinó que ratificar. En paral·lel, caminaran els judicis per la consulta del 9-N i una hipotètica inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'opinió generalitzada respecte a aquesta última qüestió a les files de Junts pel Sí i la CUP és que si aquesta inhabilitació arriba en els propers mesos no se n'ha de fer cas. Veurem.

La manifestació també va ser una resposta catalana a l'imprudent i barroer ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, que havia declarat dissabte al País Basc que "d'una crisi se'n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible". Paraules que, d'altra banda, no ha corregit, ni matisat, ni tampoc ha estat desautoritzat. La manifestació de la Diada ha estat, ministre, per si no li ho han explicat bé, insuperable.