La carta del vicepresident del Govern i president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, als militants del partit des de la presó d'Estremera, en la qual es troba pres des del passat 2 de novembre juntament amb cinc consellers més, a més de les dues conselleres que són igualment privades de llibertat a Alcalá Meco, és un text polític important i marca les línies per on transitarà l'estratègia dels republicans en els pròxims temps.

La missiva es mou en cinc eixos. El primer, el relleu en la direcció d'Esquerra Republicana. Junqueras assenyala la secretària general, Marta Rovira, com el futur que, en part, ja és present. Ella lidera el dia a dia des de fa un quant temps però la presó de Junqueras l'obliga a ser a més la cara visible del partit. En aquest aspecte, Junqueras no vol que sigui una cosa provisional i, segurament, el pes de tota l'organització descansarà a partir d'ara i de manera definitiva en ella.

Segon, Carles Puigdemont també és el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat en la seva condició de president legítim de Catalunya. Com ho és el conjunt del Govern que avui està a Brussel·les o a la presó. Això no prejutja de manera irreversible si, quan arribi el moment, els republicans optaran per Puigdemont o per Junqueras, el seu número u en la llista, com a president. La carta el que pretén és donar llum al fet que hi hagi llistes separades en l'independentisme i, en canvi, es pugui sentir l'actual president com a propi també des de llistes diferents.

Tercer, la necessitat de continuar l'obertura del partit i sumar. Esquerra ha recorregut una part important del camí en els últims anys i les enquestes així l'hi reconeixen. Junqueras no vol que aquest camí s'aturi en un moment, a més, de transformació significativa en les candidatures electorals. La llista de Junts per Catalunya que està elaborant Puigdemont aspira a això i a captar talent civil des de des d'espais ideològics molt amplis. El PSC s'ha obert a la família democristiana amb Espadaler i Duran i Lleida entusiasmats amb figurar i donar suport a un partit als antípodes ideològics —almenys així ho deien uns i altres— i que ha avalat l'aplicació de l'article 155.

Quart, la República. Catalunya és "un país que acaricia la idea de ser una República". El peu fora de l'accelerador. La feina no està culminada i caldrà prosseguir-la. Amb quin timing? No s'especifica, però dona a entendre que la feina feta amb terra ferm només arriba al referèndum de l'1 d'octubre. Una República que, assegura, té nom de dona, en una picada d'ull a Marta Rovira. La situa com la candidata a presidenta de la Generalitat? A mitjà termini potser, ara diria que no. Una altra cosa seria que ni Puigdemont ni Junqueras poguessin ser-ho, circumstància que no és el cas, ja que no han perdut els seus drets i no els perdran estiguin a presó provisional o a l'exili. Només succeirà quan hi hagi sentència ferma.

Cinquè, l'enorme duresa contra el PSC. Ignora Ciutadans i els socialistes els situa en el mateix pla que el PP en els seus atacs a Catalunya. I denuncia el seu suport a la violència policial contra la població civil i davant de les agressions que s'han produït de l'extrema dreta en ciutats catalanes. Un canvi de rasant dels republicans que comença a orientar futurs governs a Catalunya.