És obvi que les declaracions de l'exjutge i avui senador Santi Vidal són un error. I són un error majúscul. Segurament, també són mentida i són producte bàsicament d'un excés de lluïment a l'escenari al caliu dels aplaudiments, després d'una de les seves múltiples intervencions. No és acceptable que propagui impunement que el Govern ha obtingut de manera il·legal totes les dades fiscals dels catalans i que abordi aquestes delicades qüestions com si estigués a la tertúlia d'un cafè. La política no és això. No hauria de ser això. I els temps no estan per a excessos verbals que l'únic que aconsegueixen són distorsionar la veritat i provocar descrèdit del Govern.

Per la seva formació jurídica i el seu anterior ofici de jutge -del qual, d'altra banda, va ser injustament inhabilitat pel CGPJ per preparar en les seves hores lliures un projecte de Constitució catalana- ell és el primer que hauria de saber l'extrema prudència amb què s'ha d'espavilar en un terreny que primer desconeix i del qual en el millor dels casos parla de nom; i, després, que no admet matisos quan a la seva boca col·loca la paraula "il·legal" en una acció que duu a terme el Govern.

L'estupor de la totalitat de membres de l'Executiu català per les declaracions de Vidal està més que justificat, sobretot perquè atempta contra una de les seves línies argumentals durant tot aquest temps: la defensa a ultrança de la seva pulcritud jurídica a tot el procés. I afecta també la feina feta pel jurista Carles Viver Pi-Sunyer, comissionat per a la Transició Nacional, exvicepresident del Tribunal Constitucional i la persona en qui la Generalitat ha fet descansar tot l'entramat jurídic cap a la independència de Catalunya. Però també perquè res d'això no s'ajusta a la realitat per més que Vidal hagi volgut elucubrar. En cap reunió de l'Executiu català no ha estat abordada aquesta qüestió i Economia ho ha negat per activa i per passiva. Però res de tot això no sembla ser gaire important després d'haver sentit Vidal en ple esclat d'incontinència verbal. És una llàstima. I tindrà conseqüències.