No deixa de ser curiós i fins i tot cridaner que el primer conseller insubmís del Govern actual sigui el titular de Cultura, Santi Vila, polític moderat, heterodox i capaç d'oferir, gairebé sense interval de temps, la imatge de pactista reincident amb els partits espanyols en temps difícils i de desobeir una ordre judicial, assenyalant que de cap manera no desobeirà les lleis catalanes. El tema no té a veure amb la independència de Catalunya però sí amb la sobirania política i la del Parlament com a Cambra legislativa. I el contenciós afecta la titularitat dels murals de Sixena actualment dipositats al MNAC i també el lliurament al Monestir de 44 obres d'art dipositades en el Museu de Lleida i que la Justícia vol que siguin tornades a l'Aragó.

Vila ha fet un moviment valent que no només és polític sinó que la màxima autoritat mundial en la matèria (el restaurador en cap de la capella Sixtina de Miquel Àngel), que coneix cada centímetre dels murals, diu que no poden moure's sense provocar-hi danys irreparables. I el criteri internacional que predomina en aquests casos és el de protecció dels béns culturals. Però és evident que en aquests moments tot és política quan afecta un càrrec electe català i molt més un conseller de la Generalitat. El jutge l'adverteix de possibles responsabilitats penals, però Vila s'hi torna assenyalant que compleix un mandat del Parlament. I el Govern dóna suport a l'acte de resistència del titular de Cultura.

Dutes les coses a aquest extrem, Santi Vila, que a més de moderat i heterodox és també ambiciós, difícilment podrà empatar la partida que ha iniciat. La pot guanyar...però també la pot perdre. Després del gest polític que ha protagonitzat, queda condemnat a resistir, ja que fer una cosa diferent seria no només anar en contra de la protecció d'un bé cultural universal sinó punxar la seva carrera política. El destí en política té aquestes coses: de cop descarriles amb unes desafortunades declaracions sobre els toros a Catalunya o bé amb unes altres sobre el centrisme del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que et deixen mig grogui i de sobte un cop d'audàcia et torna a col·locar en el centre del tauler. Però aquesta partida encara ha de donar molt joc i el final està per escriure.