Si l'entrada de la Guàrdia Civil a la impremta de Constantí ja va tenir un punt de surrealista, la d'aquest dissabte a la redacció del setmanari El Vallenc de Valls en cerca de proves relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre és tot un escàndol democràtic. En nom de quina democràcia poden produir-se situacions com la viscuda a Valls? No passarà gaire temps que les imatges d'aquest dissabte acabaran avergonyint molts demòcrates que avui guarden un inexplicable silenci. La defensa legítima de la unitat d'Espanya té molts camins, però cap no és el que està prenent: primer, la utilització de les clavegueres de l'Estat per anar directament contra els principals noms de l'independentisme; després, quan no n'hi va haver prou, anar directament contra el patrimoni dels organitzadors del 9-N; més tard, inundar de querelles criminals el Govern i cinc membres de la mesa, inclosa la seva presidenta; i ara, anar indiscriminadament contra particulars amb l'objectiu d'estendre la por entre la ciutadania catalana.
Si el que ha passat a Valls no incumbeix, per exemple, Pablo Iglesias ni Pedro Sánchez, ni la cúpula de Podemos -llevat d'Errejón- ni la gran majoria dels intel·lectuals espanyols, no és que Catalunya celebrarà el referèndum, sinó que Espanya té un greu problema que no solucionarà passi el que passi l'1 d'octubre. Potser, de tant repetir-lo, és que han sucumbit al seu propi discurs i s'han acabat creient que l'independentisme prova de fer un cop d'estat i no un referèndum d'autodeterminació. Aquestes coses passen i un acaba perdent la perspectiva entre el que diu i la realitat. És el que li ha passat a Albert Rivera també aquest dissabte, que en públic deia que el Govern no dedicaria ni un euro al referèndum i un micròfon obert recollia que el Govern espanyol "ho té molt fotut per impedir-lo".
Por. Aquest és avui l'objectiu principal del Govern espanyol. Entre altres coses, perquè no cal perseguir paperetes per a l'1 d'octubre, ja que directament al web de la Generalitat, en el qual es donen detalls del referèndum, qualsevol ciutadà pot imprimir-s'hi totes les que vulgui. Si algú surt de casa amb un centenar de paperetes, què faran? El detindran? Entraran a la seu dels partits independentistes o de les entitats sobiranistes a requisar paperetes si algú els xerra que les han imprès? Començaran a entrar després de la Diada als ajuntaments governats pels sobiranistes? Amenaçar ciutadans i voluntaris serveix de ben poc o de no-res. Som al segle XXI, encara que alguns vulguin resistir-se a reconèixer-ho. I la imatge dels manifestants de Valls repartint clavells a la Guàrdia Civil mentre es produïa l'entrada al setmanari hauria de fer reflexionar l'Estat. Sobretot, per evitar posar en ridícul els seus funcionaris i situar-los enmig d'un escàndol democràtic.