Era un secret a veus: el 9 N havia d'anar a parar a Madrid. Al Tribunal Suprem. Aquest era l'objectiu de la Fiscalia General de l'Estat i, si es pot dir així, la posició mai no expressada en públic però sí comentada en privat, de la judicatura. Des del Consell General del Poder Judicial, el president del qual, Carlos Lesmes, és al seu torn president del Tribunal Suprem, fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La presència de l'exconseller de Presidència Francesc Homs, inicialment no investigat (abans imputat) en la causa, situava la causa al carril buscat en ser diputat al Congrés i, per tant, aforat. Es podia haver segregat la causa d'Homs i mantenir Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a Catalunya, però s'ha descartat. Resultat, tots cap a Madrid al banc dels acusats.

L'evolució de la tramitació de la causa del 9N donaria per fer-ne un llibre. O diversos. Des de la posició unànime de la fiscalia catalana que no veia causa penal fins a l'ordre del fiscal general de l'Estat perquè s'hi interposés una querella per desobediència i diversos delictes més. Una dimissió d'un fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce. Una protesta verbal del president del CGPJ al llavors president del TSJC Miguel Ángel Gimeno per la lentitud com s'estava portant el cas a Catalunya. El relleu fa unes setmanes a la presidència del TSJC a favor d'un magistrat conservador, Jesús María Barrientos. El destorb que era per a la fiscalia general de Catalunya que una part del cas seguís la seva tramitació a Catalunya, opinió compartida pel magistrat ponent de la causa en el TSJC.

Un dia caldrà fer un repàs dels errors comesos pel govern espanyol, també pel català, des que va decidir que seria la justícia i no pas la política la que decidiria cadascun dels litigis entre les dues administracions. Potser seria un bon tema perquè l'abordessin en la seva reunió d'aquest dimarts Carles Puigdemont i Pedro Sánchez, i demostrar que hi pot haver punts de vista diferents des de l'espai no independentista. Que la voluntat de diàleg amb Catalunya també pot passar per fets molt més concrets que la defensa d'una Espanya federal.