Explica Fernando Lázaro, un dels periodistes que millor treballen a Madrid en l'àrea d'Interior, en un article publicat fa un any i que portava per títol El comisario más oscuro, que el comissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo és un veterà policia que es troba en "serveis especials". Està adscrit a la Direcció Adjunta Operativa però en realitat no depèn de ningú. És un comissari però no té comissaria, fa i desfà, i des del segle passat apareix relacionat amb assumptes d'allò més escabrosos i tots amb vinculacions polítiques". Doncs bé, el Villarejo en qüestió, i continuo copiant Lázaro, per a molts és un heroi que fa el que ningú no s'atreveix i tira pel carrer del mig.

Aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 2 de Madrid, Villarejo ha donat alguns exemples de què era tirar pel carrer del mig en declarar que havia col·laborat en una cèl·lula del Ministeri de l'Interior en una activitat, l''Operació Catalunya', que tenia per objectiu frenar el procés d'independència de Catalunya. És a dir, una policia política. Les declaracions de Villarejo, que compareixia com a investigat pel cas del pequeño Nicolás, no han provocat, pel que sembla, cap pregunta per part dels advocats, ni del fiscal, ni del jutge i no haurien estat conegudes si un dels presents a la sala no ho hagués explicat en sortir. El fet que aquesta declaració arribi després dels enregistraments de Fernández Díaz i de Daniel de Alfonso el 2014 parlant també de fabricar proves falses contra líders independentistes no fa més que corroborar la percepció d'una operació d'ampli abast.

Un no pot fer menys que preguntar-se: però quanta gent estava treballant per acabar amb l'independentisme català? És possible que cap dels quatre grans partits espanyols no se senti interpel·lat davant de l'evident vulneració dels més elementals principis d'un Estat de dret? Senyor Sánchez, senyor Iglesias, senyor Rivera, que això no va d'independència, no s'equivoquin. Va de democràcia, de llibertat. Les eleccions generals del passat 26 de juny van deixar a sobre de la taula un assumpte especialment greu per a la salut de la democràcia espanyola: es pot procedir a la destrucció de persones per la seva ideologia i això no mereix la més mínima censura electoral. Aquest no pot ser el final d'aquesta truculenta història.