Tal dia com avui de l'any 1809, fa 208 anys, moria a Santpedor (Bages) Isidre Lluçà i Casanovas que, coetàniament, seria conegut com el Timbaler del Bruc. La seva llegenda neix a partir de la Primera Batalla del Bruc. El 6 de juny del 1808 el cos de l'exèrcit francès acantonat a Catalunya -dirigit pel general Duhesme- havia sortit de Barcelona amb la missió d'aixafar les revoltes locals de Manresa i d'Igualada. Al Bruc van topar amb un cos de la part de l'exèrcit espanyol que no acceptava la renúncia de Ferran VII a favor de Joseph Bonaparte -fets de Baiona-, i amb diverses companyies del sometent català de Manresa, d'Igualada i de Tàrrega, articulades pels sectors sociològics i ideològics més tradicionalistes de la Catalunya rural i agrària.
La historiografia contemporània ha provat l'existència del Timbaler com un personatge integrant de la Confraria dels Dolors de Santpedor. En canvi hi ha una divisió de criteris respecte al paper que va jugar en el desenvolupament d'aquella batalla. Mentre que una part s'inclina per situar-lo com un simple timbaler situat a l'avantguarda de les companyies de sometents, una altra ha portat a terme diversos estudis per demostrar el seu paper decisiu considerant que l'orografia de la muntanya de Montserrat va actuar com una caixa de ressonància. En qualsevol dels casos el que sí que està provat és que no era un minyó. En el moment de la batalla tenia 17 anys, i en aquella època es considerava que una persona d'aquesta edat ja era un adult, preparat per emancipar-se i formar una família.
Manresa al segle XVIII
I el que també està provat és que el Timbaler del Bruc, i per extensió els sometents catalans, no es van rebel·lar moguts per la fidelitat a la idea d'Espanya. Els sometents es van rebel·lar contra la ideologia revolucionària i anticlerical de l'administració napoleònica. I contra la burgesia mercantil urbana -pro-francesa- que havia sotmès el camp català als interessos del sector industrial. Rebel·lions que es repetirien en el decurs del segle XIX. En la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823) per derrocar el govern liberal espanyol, lluitant al costat del Borbó francès. I en el decurs de les guerres civils carlines que van enfrontar liberals i tradicionalistes, lluitant al costat del pretendent Carles Maria Isidre -aliat de la Santa Seu- contra la Reina legítima d'Espanya.