Tal dia com avui, fa 82 anys, Catalunya és va revoltar contra l'Estat espanyol. L'escenari polític era molt complex. I convuls. La República feia tres anys que havia estat proclamada. I el govern central havia estat -els mesos precedents- en mans d'una coalició de centredreta on la CEDA -paradoxalment antirepublicana- hi tenia un pes decisiu. La Generalitat, que havia estat restaurada anticipant-se a la proclamació de la República -detall de gran importància- estava governada per Esquerra Republicana, llavors un conjunt de partits catalanistes de centre-esquerra, amb el pes repartit entre els pols Companys, Lluhí i Dencàs (confederalisme, federalisme i independentisme).
El Govern català havia promulgat diverses lleis progressistes de perfil molt social que xocaven amb els interessos de les oligarquies nacionals (representades per la Lliga de Cambó). La pedra de toc havia estat la llei de Contractes de Conreu, que protegia els pagesos llogaters fins llavors subjectes a una legislació feudal. El govern espanyol -immers en una operació de recentralització- havia pres l'estratègia de judicialitzar el conflicte polític amb la Generalitat amb el propòsit de liquidar l'autogovern de Catalunya. Prèviament havien engegat una campanya de boicot als productes catalans.
L'1 d'octubre la part més moderada del govern espanyol va pactar amb la Generalitat l'aplicació de la llei. Un fet que va provocar la caiguda d'aquell executiu. El nou govern -dirigit per la facció espanyolista més radical- la va derogar. I el Parlament de Catalunya va respondre votant i promulgant la llei pactada amb Madrid. El dissabte 6 d'octubre -l'endemà de la vaga de protesta convocada per catalanistes i obreristes- el president Companys va fer una declaració pública de voluntats. La recuperació de l'esperit del 14 d'abril de 1931; dia de la proclamació de la República catalana dins la República federal espanyola.