Tal dia com avui de l'any 1675, fa 342 anys, era públicament executat a Perpinyà Francesc Puig i Terrats, líder de la resistència nord-catalana anomenada Angelets de la Terra, que lluitava per reunificar els comtats del Rosselló i de la Cerdanya amb el Principat de Catalunya. Feia un quart de segle que les monarquies hispànica i francesa havien signat el Tractat dels Pirineus (1659), que cedia els territoris nord-pirinencs bascos i catalans als Borbons francesos. Però els rossellonesos i els ceretans no ho van acceptar mai –el tractat violava les constitucions catalanes–; i des del primer moment van convertir la Catalunya Nord en un focus permanent de rebel·lió.
A principis de l'any 1675 l'administració militar francesa a Perpinyà –després d'un quart de segle de rebel·lió catalana– mostrava signes evidents d'esgotament. En aquell escenari els Angelets de la Terra van negociar una operació militar amb la Generalitat –de qui ja rebien ajut des del començament– i amb el virrei hispànic a Catalunya –Francisco de Tutavila y del Rufo–. L'operació, minuciosament planificada, consistia a envair militarment el Rosselló i la Cerdanya des del sud per desplaçar els francesos fins a la frontera històrica anterior al Tractat dels Pirineus. L'operació, negociada i organitzada secretament, va quedar avortada per una delació.
La investigació historiogràfica apunta clarament cap a l'oficina del virrei hispànic. Les fonts apunten que Tutavila va posar al corrent de la trama l'intendant borbònic de Perpinyà. La policia política del règim borbònic va efectuar un seguit de detencions, entre les quals la de Puig i Terrats; que va ser torturat fins a l'extenuació i finalment executat públicament. El seu cadàver va ser esquarterat i els bocins van ser exhibits en gàbies situades a les entrades de la ciutat, com a escarment públic. I la seva família va ser expropiada i perseguida. L'execució de Puig va representar un cop duríssim per a la resistència nord-catalana, i va marcar l'inici del declivi del moviment.