Tal dia com avui de l'any 1687, fa 330 anys, esclatava una revolta pagesa coneguda com la revolta dels Barretines, i que va tenir el seu epicentre a les comarques de la Catalunya central, en aquells anys les més poblades del país. Inicialment la revolta tenia un caràcter estrictament de protesta. Les anyades anteriors havien estat especialment dolentes per a la producció agrària. Sequeres, aiguats, plaga de llagosta; que havien portat la pagesia –i el petit artesanat preindustrial que en depenia– a una situació econòmica crítica. La documentació de l’època revela que l'hivern de 1686-1687 va ser especialment crític, amb puntes acusades de mortalitat infantil, per manca de recursos alimentaris, al Berguedà, al Bages, a Osona, al Vallés i al Penedès.
Barcelona a finals del s XVII
Aquesta revolta ràpidament adquiriria un fort component polític i ideològic. El 5 d'abril de 1687 entrava a Barcelona un contingent de 10.000 pagesos, procedents de tots els racons de la Catalunya central i litoral, en un episodi de protesta que tenia el mateix caire que els esdeveniments de la diada del Corpus de Sang de 1640 –l'espoleta de la revolució dels Segadors–. Els síndics del moviment pagès van exigir al virrei Mesía-Davila –fill d'un dels caps militars espanyols en la Guerra dels Segadors (1640-1652), derrotat repetidament als camps de batalla i expulsat de la Cort de Madrid– principalment acabar amb els allotjaments forçosos, en les seves pròpies cases, dels Tercios de Castilla, que ocupaven militarment el Principat.
Mesía-Davila, tot i que tenia informes de la situació crítica al camp català, es va negar rotundament a negociar amb els pagesos. En aquell punt va esclatar la revolta, anomenada dels Barretines perquè aquest element era característic del vestuari de la pagesia. Tot seguit es va estendre la revolta arreu del país: es van calcinar cases i palaus de les famílies privilegiades (exemptes de l'obligació d'allotjar les tropes hispàniques). El marquès de los Vélez –ministre del rei espanyol i fill del cap militar que va ordenar degollar tota la població de Cambrils en la Guerra dels Segadors– va cessar fulminantment Mesía-Davila i va nomenar Enríquez de Cabrera, que arribava a Catalunya amb un full de serveis farcit d'abusos i crims contra la població civil arreu dels seus destins militars.