Tal dia com avui de l'any 1287, fa 730 anys, les armes d'Alfons II de Catalunya i III d'Aragó -net de Jaume I- completaven la conquesta de l'illa de Menorca, i la incorporaven a la Corona d'Aragó, la confederació catalano-aragonesa. 17 de gener, Sant Antoni, actualment Diada de Menorca. D'aquesta manera finalitzava un període de tres segles llargs de dominació islàmica que havien tingut una important influència en la societat menorquina de l'època. L'illa, a diferència d'altres territoris d'Al-Andalus, no havia rebut -pràcticament- immigració àrab i berber. El paisatge social i cultural de l'illa era el resultat de la islamització de la població autòctona.
Quan les armes de Jaume I havien conquerit -58 anys abans- Mallorca, semblava que es precipitava el final islàmic de Menorca. Però l'elit política de l'illa -l'únic corpus social d'origen berber- ho havia evitat pagant forts tributs als monarques catalano-aragonesos. Una pràctica habitual en aquella època. El final, però, va arribar de la manera més rocambolesca. Jaume I a la seva mort havia dividit els seus dominis entre els tres fills. Al mitjà, Jaume, li va correspondre Mallorca i els comtats del Rosselló i de la Cerdanya. Poc després, les cancelleries de Palma i de París signaven un acord per repartir-se la Corona d'Aragó. I els reietons de Menorca s'hi van sumar.
Alfons II
La cancelleria de Barcelona va reaccionar conquerint l'efímer regne mallorquí -la part insular i la continental- i desposseint el seu monarca. I en aquesta operació hi entrava, també, Menorca. Amb la conquesta, la població autòctona va ser reduïda. Una part va ser expulsada -cap els dominis islàmics del nord d'Àfrica- i una altra va ser venuda als grans mercats d'esclaus de la Mediterrània occidental -Barcelona, Marsella, Gènova-. L'illa va ser repoblada, absolutament de nou, amb gent de parla catalana procedent del Rosselló i de l'Empordà -l'origen del dialecte salat menorquí- i de la Cerdanya, i incorporada de ple al món polític, cultural, social i econòmic català.