La victòria d'Emmanuel Macron a la primera volta de les presidencials franceses ha estat ben rebuda a Brussel·les, on l'ombra del Front Nacional amenaça el projecte europeu. Tot i així encara no es respira plena tranquil·litat: Marine Le Pen, tot i no poder batre en aquest primer assalt el candidat centrista, ha aconseguit el suport de fins el 21% dels electors, xifra que el seu rival d'En Marche! ha superat per dos punts.

Tots dos candidats representen posicions totalment oposades en diverses matèries, tot i que la gran qüestió que tindran tots els francesos el dia 7 de maig, data en què se celebrarà la segona volta, és si continuen creient en el projecte europeu o prefereixen seguir el camí del ja anomenat frexit.

La Unió Europea no amaga la seva voluntat de trobar en Macron el suport que es necessita ara mateix per consolidar la unitat davant dels fronts que hi ha oberts a Europa. De fet, el mateix Juncker ha sortit al pas felicitant el candidat centrista i donant tot el seu suport "pel que segueix". D'aquesta manera, el president de la Comissió Europea, sense ser cap sorpresa, pren partit en unes eleccions clau de cara al futur de la Unió. 

La responsable d'Afers Exteriors de la UE, Federica Mogherini, s'ha congratulat de veure banderes franceses i europees amb la victòria d'En Marche! i també ha felicitat el líder del moviment. 

Per la seva part, el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha confiat en la victòria del candidat tot i que s'ha mostrat prudent afirmant que "no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat".

L'eix alemany celebra el resultat

Altres polítics europeus també són conscients de l'esperançador resultat i des d'Alemanya, l'altre eix necessari per a una Unió Europea forta, ja s'han avançat per donar ales a Macron. El portaveu de la cancelleria alemanya, Steffen Seibert, ha desitjat sort al candidat de cara a la segona volta, mentre que el ministre de Cancelleria, Peter Altmaier, considera que "França i Europa poden guanyar juntes".

La cancellera Angela Merkel ja es va reunir amb Macron el mes de març augurant la seva possible entrada a l'Elisi i va destacar la conclusió a la que havien arribat de cooperar per aconseguir una UE tenaç.

També ha tingut paraules de felicitació el contrincant de la cancellera a les eleccions, Martin Schulz, que no amaga el seu europeisme i es decanta de manera clara per eliminar a la ultradretana Marine Le Pen de tota aspiració per arribar a la presidència. 

Per la seva part, Alfonso Dastis, ministre d'Exteriors espanyol, ha comparat el projecte del francès Macron amb el dels populars afirmant que "té un projecte per a Europa, que és el que més s'assembla al que té el govern espanyol".

A França ja es decanten per Macron

Una vegada es van donar a conèixer els resultats que donaven via lliure al Front Nacional per disputar-se la presidència a la segona volta, els dos grans derrotats d'aquestes eleccions, socialistes i conservadors, van donar ple suport a Macron.

Benoit Hammond va ser clar a l'hora d'assumir la seva derrota "a mans de la dreta". Tot i així, el socialista va demanar el vot per a Macron amb unes fortes declaracions contra Le Pen: "S'ha de diferenciar clarament entre un rival polític i un enemic de la República francesa". Hamond, que representava el continuisme d'un cremat François Hollande, ja va derrotar Manuel Valls en les primàries i no ha evitat rebre uns mals resultats possiblement per la gestió de l'actual president del país. 

L'altre gran derrotat, el conservador François Fillon, va reconèixer la seva culpa per la derrota i també va exposar la seva voluntat clara perquè els electors es decantin ara per Macron dient el següent: "Si el partit extremista arriba al poder ens portaria a la desfeta i al fracàs", portant el país cap a la "divisió de França". 

Per la seva part, el candidat de l'esquerra Jean-Luc Mélenchon no va deixar clar a qui donarà suport a partir d'ara i va declarar que ho consultarà a la militància. 

La fi del populisme de dretes?

La davallada de l'extrema dreta europea comença a fer-se visible amb la derrota de Le Pen, tot i que s'haurà de consolidar en la segona volta de les presidencials. Mentre que el primer gran derrotat va ser el candidat holandès Geert Wilders a les neerlandeses del mes de març davant de l'europeista Mark Rutte, ara molts esperen el mateix amb Le Pen. D'aquesta manera, el projecte europeu deixaria de trontollar i passaria a rebre el suport popular que esperen, seixanta anys després d'haver-se creat. 

"En nom de vostès, representaré la veu de l'esperança del nostre país i de la Unió Europea", deia ahir diumenge un Macron conscient d'haver donat un fort cop a una il·lusionada extrema dreta amb la candidata més forta dels últims anys. Marine Le Pen, tot i no arribar a la segona volta amb els sondejos a favor seu, continua aspirant a la presidència i la UE n'espera ansiosa el resultat.