El Govern britànic ha descartat aquest diumenge portar als tribunals l'eventual legislació que el Parlament escocès té previst aprovar per convocar un nou referèndum d'independència.

El ministre del Gabinet (cartera similar a la de Presidència), Michael Gove, ha negat que aquesta sigui la intenció de l'Executiu conservador si el Partit Nacional Escocès (SNP) de Nicola Sturgeon porta endavant els seus plans de legislar per a una nova consulta d'independència en aquesta legislatura, després de quedar-se a un sol escó de la majoria absoluta a les eleccions regionals. "No. No anem cap allà", ha respost Gove respecte a si el Govern central acudiria a la Justícia en cas que el Parlament d'Edimburg provi de legislar unilateralment sense un acord previ.

Per al número dos de l'Executiu del conservador Boris Johnson, "per descomptat que Escòcia està autoritzada a sortir del Regne Unit, a través d'un referèndum legal que permeti a la gent decidir,", però ha reiterat que ara mateix la prioritat és reconstruir el país després de la pandèmia.

En aquesta línia, Johnson ha convocat una cimera en què ha convidat els ministres principals d'Escòcia, Nicola Sturgeon; de Gal·les, Mark Drakeford, i d'Irlanda del Nord, Arlene Foster i Michelle O'Neill, per abordar "el futur de la Unió" després dels comicis, que van reforçar el poder dels nacionalistes escocesos.

Sturgeon recorda la majoria independentista a Escòcia

Sturgeon ha afirmat aquest diumenge que està disposada a acudir a aquesta cita i que "treballarà amb qui faci falta per a la reconstrucció després de la pandèmia", però ha recordat que les urnes han donat al SNP una majoria per buscar una nova consulta. La líder escocesa ha considerat que "seria absurd i intolerable" que el Govern britànic s'arribés a plantejar recórrer davant del Suprem qualsevol llei que aprovi el Parlament escocès per celebrar un nou referèndum, després que el 2014 Escòcia ja rebutgés la secessió. "Perquè això acabés as tribunals, això voldria dir que el Govern ha rebutjat respectar la voluntat del poble escocès", va dir Sturgeon, que va considerar que això "no hauria de ser motiu de controvèrsia en una democràcia".

Sturgeon ha reconegut que "seria motiu de debat" si la Scotland Act (la llei de descentralització que va crear el Parlament regional el 1998) empara una consulta unilateral, però no va voler avançar quins serien els passos de l'Executiu autònom davant d'un xoc en la Justícia. Malgrat tot, ha subratllat que no importa si ella defensa la independència o si el Govern s'oposa a ella, ja que es tracta d'una qüestió sobre la qual només pot decidir "el poble d'Escòcia".

La primera ministra i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon / EFE