L’únic camí de supervivència i de triomf que li resta a l’independentisme és aplicar la rotundíssima victòria del sí al referèndum del passat diumenge amb una declaració unilateral d’independència. La repressió indiscutible per part de l’estat espanyol que ja coneixeu i molts heu patit (que no només va permetre i ordir expressament atacs violents on se sabia d’antuvi que hi hauria gent indefensa, sinó que a més a més va representar una vulneració execrable dels drets civils i humans dels ciutadans de Catalunya) justifica en ella mateixa aquesta determinació, a la qual ja s’havien compromès la majoria absoluta dels nostres parlamentaris. Si el Parlament no aprova la DUI, els líders catalans demostraran que no tenen en compte els sacrificis i la lliçó d’increïble dignitat amb què el poble d’arreu va enlluernar el món en una jornada de resistència exemplar i bellíssima.

Els ciutadans varen protegir amb sang i paciència infinites el seu dret a vot i ara toca als nostres líders prendre’s molt seriosament el compromís que van signar amb el seu poble. Coneixem la temptació dels independentistes moderats, de tota la gentussa que somiava en tumults al carrer només per retornar al hàmster de l’autonomisme i convocar unes plebiscitàries de nou en el marc del constitucionalisme espanyol, amb tota aquella excusa d’eixamplar la base. Tothom qui pensi així, i creieu-me que us intentaran embotir la trampa a la boca com si fóssiu porquets, no només estaria incomplint les promeses donades en seu parlamentària, sinó que a més a més es pixaria a sobre de tot allò que vàreu fer l’1-O. La proclamació de la DUI al Parlament és una exigència que si el sobiranisme no aplica, i com més aviat millor, signarà la seva mort perpètua.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern Puigdemont compleixen tot allò que varen prometre als ciutadans

Aquests dies ens han demostrat que a Espanya només li resten les pistoles i les llàgrimes del pobre Albiol ploriquejant davant dels agents que ahir havien cascat les nostres mares i àvies als col·legis electorals. La histèria que ha demostrat l’Estat fins ara només ha estat la punteta. No en tingueu dubte: si el Parlament aprova la DUI, Rajoy-Sánchez-Rivera no tindran cap objecció a enviar l’exèrcit a Catalunya per reprimir encara més la lliure voluntat dels catalans que varen guanyar el referèndum. Allò que vàreu viure diumenge passat serà només una broma, perquè a Rajoy se li’n foten les imatges de les tortures i les vexacions (sap que fins i tot li servirien per guanyar unes eleccions) i el president espanyol es recolza en la fastigosa indiferència que ens mostraria novament Europa. No tindran cap inconvenient a tornar a carregar contra els manifestants. Tingueu-ho clar.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern Puigdemont compleixen tot allò que varen prometre als ciutadans. L’Estat només s’avindrà a negociar en termes d’igualtat si, novament, resistiu el seu segon embat, que serà encara més terrible i tindrà forma de tanquetes, legió i cabra. Si volem que les institucions catalanes sobrevisquin i es pugui negociar amb quisvulla, només tenim una força: la voluntat popular que es va fer palesa l’1-O i milions de persones fent de mur de la tirania amb el seu cos. Els nostres representants no poden canviar el sentit profund de les lleis que ells mateixos signaren i amb les quals ens prometeren la llibertat. Qualsevol cosa que no sigui declarar la independència és un acte de traïdoria imperdonable. Si resistiu i continuem, no tenim por, tenim aquesta partida guanyada. Just DUI it.