Malgrat les ànsies d’El Periódico per subratllar el sorpasso d’ERC a Convergència i així promoure l’espectre d’un nou tripartit autonomista amb Junqueras de líder (convertit en un nou Pujol d’esquerres), l’essencial del darrer baròmetre del GESOP al diari barceloní és comprovar com el referèndum d’autodeterminació ja és la idea rectora indiscutible de la política catalana. Només un 13,8% de catalans s’oposen totalment a la seva celebració i fins i tot els votants tradicionals del PP (41,7%) i de Ciutadans (52,1%) es rebel·len contra l’argumentari típic de les cúpules dels seus partits i consideren que no hi ha res de nociu en votar en una consulta pactada. Contra tots els tòpics disparats pels funcionaris madrilenys, el referèndum no només no provoca cap mena de fractura social entre els catalans, sinó que una gran majoria, que serà creixent a diari, n’acceptaria el resultat sense escarafalls.

Una altra dada fonamental per l’independentisme és comprovar com el 60,1% dels electors d’En Comú Podem ja fan costat a allò que antigament anomenàvem RUI, contravenint així la temença dels líders independentistes que encara escuden les seves pors en l’existència dels comuns. És cert i indiscutible que el país es debat encara entre tirar pel dret o pactar la votació amb l’Estat, però els líders independentistes han d’entendre d’una vegada per totes que l’existència de Colau i els seus ja no és una excusa per restar quiets. De fet, com més anem de cara a barraca més pressió tindrà la hiperalcaldessa de Barcelona per fer costat a la sobirania dels catalans. Quan el referèndum s’imposa, fins i tot el pobre Errejón ha d’acabar venent la cara més simpàtica dels espanyols per fer-se el maulet (Vila, Enric, dixit) i acabar abraçant la unilateralitat com a via més lògica de benestar.

Com més anem de cara a barraca més pressió tindrà la hiperalcaldessa de Barcelona per fer costat a la sobirania dels catalans

Amb tal d’aturar la independència, l’unionisme és tan groller com per jugar la carta d’excitar la vanitat de Junqueras i l’ancestral ressentiment dels republicans contra Convergència per convertir-la en un partit minoritari de centredreta assenyat i inofensiu. Aquest és el desig últim de l’Operació Diàleg de Soraya; excitar la por dels sobiranistes moderats perquè es desdiguin de la votació i Catalunya s’aboqui a unes eleccions que només podria guanyar una Esquerra tenallada per manca de majoria absoluta o un colauisme liderat per Xavier Domènech i els amants de la fraternitat. Els enemics del referèndum només tenen la por com a aliada. La resta, com fins i tot ha d’acceptar El Periódico, van assumint que l'únic temor legítim que els resta és el de perdre. La força d’aquest procés és la democràcia i la consecució del seu èxit només depèn de la matemàtica exacta i inapel·lable de les urnes.

Si tenen por de perdre és que comencem a jugar. Ja aniria essent hora.