La consulta participativa del 9-N era alguna cosa més que un “succedani” o un acte de “processisme”. L’aparell de l’Estat es va mobilitzar fins a límits desconeguts en la democràcia espanyola recent, fins a l’extrem de provar de fabricar proves per incriminar els líders independentistes. Des dels anys de la guerra bruta contra ETA no s'havia posat de manifest res semblant al que revela –valgui la redundància– la revelació de les converses entre el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, candidat etern del PP per Barcelona, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, l’executòria del qual l’inhabilita per continuar en el càrrec ni un minut més.

A aquesta hora, el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, s’ha limitat a posar el seu ministre als peus dels cavalls assegurant que ell se’n va assabentar dimarts, en esclatar l’escàndol al diari digital Publico.es. Un escàndol obviat a les portades dels grans diaris de paper espanyols aquest matí i minimitzat a les grans capçaleres catalanes. El ministre, a les converses enregistrades per no se sap qui, diu tot el contrari: “El president del Govern ho sap”, afirmació que posa Rajoy contra les cordes en plena recta final de la campanya electoral del 26-J, com van posar contra les cordes a José María Aznar les mentides de l’11-M l’any 2004.

El “procés participatiu” del 9-N ha portat davant els tribunals un president de la Generalitat, Artur Mas, i tres membres del seu govern, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, malgrat l’oposició a judicialitzar-lo de la majoria dels fiscals de Catalunya i de l’aleshores Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce. Les converses conegudes ara proven que hi havia altres objectius, com ara el president d’ERC, Oriol Junqueras o el conseller Felip Puig. 

En l'ofensiva dels aparells de l'Estat contra el sobiranisme no s'han estalviat mitjans de cap mena. Al moviment sobiranista, en fi, se l'ha intentat vincular des del mateix Ministeri fins i tot amb el gihadisme assassí. Hi ha exemplars dels informes fabricats per la UDEF o per membres de la UDEF en totes les redaccions. En aquests informes apareixen fins i tot persones d'altíssima rellevància social i obertament contràries a la independència. ¿Quants són, en realitat, els investigats pel "Ministerio", a més dels "sospitosos habituals", senyor Fernández? ¿Es pot continuar sostenint en els tribunals el procés contra els “processistes” conegudes i provades les maniobres de claveguera que han precedit les accions judicials impulsades pel Govern de Rajoy amb l'acord de la majoria dels partits estatals, PSOE inclòs?

¿Es pot continuar sostenint en els tribunals el procés contra els “processistes”, un cop conegudes i provades les maniobres de claveguera que han precedit les accions judicials impulsades pel Govern de Rajoy?

¿Quines credencials democràtiques pot presentar ara el Govern espanyol davant les desenes de mandataris i diplomàtics del món davant els quals ha realitzat una intensíssima campanya per negar la major –l’existència del problema– i desfigurar fins a l’extrem una demanda social, la de resoldre la qüestió per la via de les urnes, a la qual donen suport –segons l’última enquesta de La Vanguardia– fins i tot el 43% dels votants del PP? Alguna cosa fa pudor a la Moncloa, i put massa, ministre Margallo, per reclamar-se de segons quins títols davant el món.

¿Té alguna cosa a dir el cap de l’Estat, el rei Felip VI, després d’haver-se prestat en tota mena d’actes i discursos a procurar la màxima cobertura institucional a l’estratègia –i l’ofensiva– desfermada pel Govern Rajoy contra una demanda majoritària de la societat catalana? ¿Tenen alguna cosa a al·legar els mitjans de comunicació, espanyols i catalans, implicats editorialment fins a les celles en l’amplificació d’aquesta estratègia d’anihilament judicial de l’adversari polític mitjançant totes les plataformes d’“informació” a l’abast? ¿Quina llei és aplicable, en aquests casos, vicepresidenta Soraya?   

¿Qui menteix aquí?, és lícit –i necessari– preguntar-se una altra vegada davant les evidències de la gran conxorxa ordida pel govern del PP contra ERC i CDC i el conjunt dels promotors del procés democràtic català, inclosos els 2,4 milions de catalans i catalanes que van participar en la votació del 9-N, tant els que van votar sí a l’Estat independent, com els que ho van fer només a favor d’un Estat català com els que lliurement van votar en contra. I, per descomptat, els que ni tan sols van participar. Això també va amb ells. Perquè els seus drets són els de tothom.