Algun dia algú estudiarà a fons la influència de l’aznarisme en la crispació que pateix Espanya. Aznar, un guerracivilista integrista, va alimentar el nacionalisme espanyol partidista, i tan excloent que fins i tot ho era (i ho és) amb els propis espanyols. O ets com jo dic o passes a ser dels “altres”. Rajoy inclòs.

Total, que aquella Espanya felipista del pacte bascoandalús va donar pas a una nova dreta extrema sense complexos que renegava de la moderació de la transició i que estava liderada per un il·luminat que delirava amb governar el món mà a mà amb l’eix anglosaxó. I així l’espanyolisme de la perifèria va donar pas a l’Espanya del blat que ja havia superat els penediments del franquisme i que va recuperar el concepte Paco: “Pacojones los mios”.

I així ens trobem que ara, com a conseqüència de tot allò, cada cop que grates en la biografia d’algun dels il·luminats (o il·luminades) situats en llocs discrets però plens de poder de la política, la societat, l’esport, el periodisme o la judicatura política espanyola, qui no té un all té una ceba.

I l’all pot ser una delegada del Gobierno filla de falangista per via sanguínia i filla de sindicat vertical per via laboral. La ceba pot ser que el president de la Lliga de Futbol Professional sigui un ex líder de Fuerza Nueva. I el cibulet pot ser un munt de periodistes amb molta veu i molta opinió que serien expulsats de l’acte del dia de la Hispanidad a Montjuïc per radicals.

I això, és tenir molt mala sort.   

Que un munt de neofranquistes ocupin llocs claus a la sala de màquines de l’Espanya del 2016 és, ara com ara, el gran problema de l’Estat. La crisi té solució. El dèficit té solució. La falta de projecte té solució. Fins i tot el conflicte català té solució. Però aquesta aluminosi casposa que els impregna les estructures amenaça d'impedir-los aconseguir una Espanya sana, democràticament parlant. Una Espanya on les coses deixin de fer-se pel mètode Paco contra els catalans, sí, però també contra els milions d’espanyols que no només no tenen cap passat neofranquista sinó que no desitgen tenir una cosa com aquesta en el seu futur.