Periodisme és anar a un lloc on passa un fet i explicar-lo a la resta de ciutadans.

Periodisme és parlar amb gent i escoltar el que diuen. Periodisme és observar i intentar entendre el que veus. I transmetre la teva mirada perquè la resta de la gent tingui elements de judici.

I, esclar, quan la realitat passa a través del filtre del periodista, la realitat es transforma. Per això el ciutadà consumidor d'informació tria uns periodistes o uns altres per acostar-se al que passa en funció de si li mostren o no la realitat més pròxima a com ell la vol veure. D’això en diuen pluralitat. I, sí, seria recomanable que si tu penses blanc, de tant en tant miressis què diuen els que pensen negre. Però de vegades costa molt acceptar que potser no tenim tota la veritat i els que pensen diferent a nosaltres tenen part de raó.

Però per sobre de tot, com va dir Ryszard Kapuściński i ha piulat aquest matí l’Andreu Barnils: "Per ser un bon periodista s’ha de ser bona persona".

Lamentablement ahir uns quants periodistes ens van demostrar que no són bones persones. Mentre els Mossos demostraven una professionalitat i una eficàcia que molts han posat sovint en dubte (amb esment especial per la comunicació que van oferir a través de Twitter en tres idiomes, informant, tranquil·litzant i assessorant la ciutadania en mig d’un caos extrem). Mentre la resta de cossos de seguretat feien la seva feina policial i també de suport ciutadà. Mentre els serveis d’assistència (metges, infermeres i personal sanitari de tot tipus) es presentaven als llocs de treball malgrat estar de vacances. Mentre els ciutadans feien cua per donar sang o anaven a les Rondes i a la Meridiana a portar aigua i menjar a la gent que estava atrapada als cotxes. Mentre passava tot això, ahir uns quants periodistes van embrutar la professió. I espero que la societat els demani explicacions. La societat i les empreses on treballen. I si les empreses no ho fan, vol dir que se’n fan corresponsables i, per tant, entren al mateix sac. 

Ahir no tocava, companys, no tocava. Ni pel moment ni pel contingut. Us ha pogut el sectarisme que no hi veu més enllà de les vostres orelles. Hi havia 13 cadàvers a la Rambla de BCN i vosaltres no els heu respectat. No mereixeu cap respecte.

Parlo d’individus que, i soc molt conscient del que escric, per a mi avui han mort professionalment i, sobretot, des del punt de vista personal. No us ho perdono. I no com a periodista, sinó com a persona. I si algun dia em toca coincidir amb vosaltres en un acte, en un mitjà, o en un bar, jo m’aixecaré i marxaré. No tinc cap interès a respirar el mateix aire que vosaltres.

Tinc moltes ganes, moltes, de contestar-vos, però fer-ho seria baixar al femer. Vosaltres mateixos us heu retratat. No cal afegir res més al que heu perpetrat. Ni tampoc argumentar. Per què? Argumentar amb un tros de carn amb ulls? No, oi? Que la vostra obra quedi per sempre a la vista de tothom i fins mai:

 

Article de Lluís Bassets a El País

Editorial d'El País d'aquest divendres:

Editorial d'El Mundo d'aquest divendres.