Inés Arrimadas i les interpretacions

Avui, la Mònica Terribas (Matí de Catalunya Ràdio) ha trucat per telèfon a Inés Arrimadas per parlar d'aquestes declaracions. I aquesta ha estat la part de la conversa en què s'ha parlat de la qüestió. Sí, són sis minuts i mig, però li recomano que se'ls escolti.

Per cert, la piulada de Jordi Turull que cita Arrimadas és aquesta...

L'argument d’Arrimadas és que se l'ha mal interpretat. Que ella a 13TV va dir que porta escorta, però que en cap moment diu, tal i com han afirmat moltes persones, que a Catalunya hi ha violència. I, efectivament, no ho diu. Diu: “soy consciente de la gravedad porque la vivo. Llevo escolta en Catalunya porque sabemos lo que pasa en Catalunya”.

Si ajuntem “gravedad que vivo”, “escolta” i “ya sabemos lo que pasa” és evident que, com diu ella, no està parlant de guerra civil ni afirma que això sigui Síria, però la interpretació més probable quan escoltes les tres expressions seguides no és que Catalunya és un immens Port Aventura on hi plou confeti.

En canvi si tu dius “escorta” i “protocol de seguretat de la conselleria d’Interior” és molt més fàcil que la gent interpreti que estàs dient que hi ha càrrecs polítics a Catalunya que han de tenir una certa protecció, però no perquè existeixi un clima de violència generalitzada al carrer.

I també és evident que és més normal que et truquin d'una emissora per parlar del rebombori originat per les interpretacions sobre societat trencada i violència que no per preguntar-te per una proposta sobre llibres de text. Els llibres de text no són importants? Sí, ho són, però no són notícies comparables. I la prova és que un malentès sobre llibres de text no genera el sidral que han generat les declaracions a 13TV.

Però tornem als escortes i a la violència. En aquest país hi ha molta gent amb una cara més o menys coneguda que ha estat amenaçada de mort. Per telèfon fix, per mòbil, per sms, amb anònims rebuts a casa seva o de familiars, anant pel carrer... I alguns han hagut de marxar uns quants dies de casa seva per recomanació policial i per si de cas. I qui més qui menys ha estat insultat en públic, en una botiga, pel carrer, en privat... Aquí i passejant per Madrid. I passa amb polítics, amb periodistes, amb famosos en general i amb gent de molts àmbits. I més d'un se sorprendria de la quantitat de gent que va pel món amb seguretat privada que es paga de la seva butxaca.

Això vol dir que hi ha violència? Sí, com a totes bandes. Vivim en una societat violenta. Estic dient que no s’ataquen seus de partits? No. Se n'ataquen. Més de les que es diu. De tots els partits. I d'associacions diverses. I són fets condemnables? Evidentment. Com quan s'amenaça de mort periodistes davant de la policia. Com quan s'amenaça de mort gent a Twitter. La violència sempre és condemnable. L'exerceixi qui l'exerceixi.  

Però, tornem ara a la interpretació. Cada persona és una interpretació. Jo puc interpretar que una senyora em pica l'ullet i s'emociona de veure'm i resulta que la realitat és que li ha entrat una brossa i se li ha irritat l’ull. I si jo li dic que té dues rodes, un parell de pedals, un seient i un manillar, el més probable que vostè em digui que li estic parlant d'una bicicleta i no d'un microones. Després jo puc dir que hi ha microones a pedals i vostè m'ha mal interpretat, però reconeguem-ho: costarà molt de creure'm.

Doncs això. Que si vols que t'entenguin que estàs parlant de microones, no descriguis una bicicleta.