Potser va ser l'eufòria del moment o l'alt (altíssim) poder de convicció que en molts àmbits periodístics té La Moncloa; però en política, més que en cap altra faceta de la vida, com solia dir Descartes, no és prudent no fiar-se completament dels qui ens han enganyat una vegada. I si dimarts passat Mariano Rajoy es plantava a Barcelona per anunciar una "pluja de milions" en infraestructures fins a l'any 2020, al corredor mediterrani i a Rodalies, una setmana després el seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha posat negre sobre blanc als Pressupostos Generals de l'Estat acabats de presentar al Congrés el següent: menys inversió que el 2016, la tercera xifra més baixa en inversió des del 2001, i dels 1.900 milions anunciats per a Rodalies en el quadrienni que arriba fins al 2020, per a aquest any es pressuposten -segons el Ministeri-  271 milions, l'equivalent al 14,26%.

És tan ridícula la quantitat pressupostada -més enllà de les promeses de Rajoy el deute a Rodalies reconegut per l'Estat amb Catalunya és de 4.800 milions- que farien falta més de 17 anys per posar-se al dia del dèbit, que al seu torn s'hauria tornat a incrementar, ja que el repartiment entre autonomies de l'actual pressupost no respecta ni el 19% del pes de Catalunya al PIB de l'Estat ni el 16% de població. Això, comptant que en els últims anys difícilment l'execució de la partida d'inversions en infraestructures del pressupost ha arribat al 50%. Això sí, després de la presentació dels comptes de l'Estat va arribar una nova promesa, aquesta vegada de Foment: el compromís és fer-ho en el quadrienni, ningú no va dir que seria el 25% cada any.

Si vostè, amable lector, ha arribat fins aquí, és probable que esperi una explicació mínimament argumentada del que ha succeït entre l'anunciat i la realitat. Entre el publicat i el concretat. Entre aquell instant del Palau de Congressos i aquest altre del radiant Montoro explicant-nos uns números diferents. Només n'hi ha una: que l'acte del dia 28 de març va ser sobretot un acte de propaganda, confiant que les xifres que allà es van donar i l'impacte mediàtic que van tenir als mitjans unionistes rebaixessin la realitat dels pressupostos. En vista dels comptes de Montoro potser causa menys sorpresa l'enorme buit de l'elit empresarial i financera catalana a la conferència de Rajoy a Barcelona: a alguns, fer de "palmeros" els acaba cansant. Sobretot si cada vegada el resultat acaba sent el mateix.