De vegades, val la pena fer una mica de memòria i fer anar l'hemeroteca. Situem-nos a la primavera de 2006. L'Estatut d'Autonomia enfilava els últims tràmits al Congrés dels Diputats i l'únic escull pendent era el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat, una infraestructura bàsica sobre la qual es pretenia tenir el control des de Catalunya. Com en altres ocasions, es va començar inflexible i es va acabar cedint. Tothom sabia que més aviat que no pas tard aquella votació passaria factura, ja que el sistema aeroportuari espanyol és lluny de ser el més beneficiós per a Catalunya. El cert és que després vindria la insofrible poda de l'Estatut que faria el Tribunal Constitucional, alimentat per les ànsies centralitzadores del PP i la irresponsabilitat del PSOE, i el final provisional, avui és conegut sobradament.

He tornat a pensar en aquell debat en vista del caos que s'ha muntat durant tres dies a l'aeroport del Prat i sobre el qual, més enllà d'evidents errors de planificació, hi ha hagut una actitud de desídia i de menyspreu evidents. A l'era de la comunicació, tan sols un tuit de la Delegació del Govern a Catalunya assenyalant que la policia reforçarà amb 20 agents més la seva plantilla del Prat. Per estrany que sembli, res més. Ni des del Ministeri de l'Interior, responsable de la Policia Nacional, ni des del de Foment, responsable de la infraestructura. La resta de missatges de la Delegació del Govern a Catalunya durant els últims dies estan protagonitzats per esdeveniments esportius, la Feria de Abril o la festivitat de Montserrat. El compte de Twitter de Foment va començar el pont divendres i no se'n va saber res més. Tenint en compte que a Madrid dimarts també és festa, el Dia de la Comunitat, cal pensar que reprendrà l'activitat tan poc frenètica dimecres.

El que ha succeït aquests tres dies a l'aeroport del Prat no és fruit ni de la casualitat, ni de la mala sort. És conseqüència de la negligència d'unes autoritats que, més enllà de predicar el diàleg amb Catalunya i de posar en marxa tota mena d'actuacions propagandístiques per presentar-se davant de la societat catalana com si estiguessin preocupats pel dia a dia dels ciutadans, fan tot el possible perquè la ciutadania s'irriti amb ells. No només els independentistes, sinó també aquells a qui els agradaria un Estat espanyol que no hagués de donar cada dia explicacions de la seva incompetència i que protegís els catalans d'una manera tan senzilla com preveient que cal col·locar més policies nacionals en el control de passaports. No deu ser tan difícil: ho han fet a Madrid.