Ada Colau ha anunciat per les xarxes i mitjans que de nou està en estat i que espera un nen, amb lògica i humana il·lusió. Felicitats, alcaldessa de la capital de Catalunya, seràs la primera autoritat en la història bimil·lenària de Barcelona que donaràs a llum tenint aquesta responsabilitat.

Ser la batlle del cap i casal significa que a tots i cada un dels pobles i ciutats del país es miri amb crítica atenció tot el que es fa des de la casa gran. Molt més, esclar, des de les alcaldies i els ajuntaments. Per la gent que no vivim a Barcelona l’alcaldia de la capital és, dit amb tota la prudència del món, també una mica la nostra primera autoritat municipal, per això ara estem desconcertats. Ara per ara, l’Ajuntament  de Barcelona no és cap exemple cultural. Cal recordar que precisament la cultura és el que ens defineix com a nació.

L’Exposició, que quedarà per sempre més batejada com la de l’escultura de Franco decapitat a cavall davant del Born, ha estat un fiasco. Llençats els diners, criticada per tothom i només defensada per quatre botiflers o la caverna mediàtica. 

L’Exposició, que quedarà per sempre més batejada com la de l’escultura de Franco decapitat a cavall davant del Born, ha estat un fiasco

Anem a pams.

No s’entén que s’inaugurés amb la teva notòria absència i sense l’equip de l’Ajuntament complet si, com deien els responsables, es tractava d'una Exposició per sacsejar la consciència del que havia estat el franquisme. No s’hi val l’excusa de ser a l’Amèrica Llatina en la trobada de les ciutats avalada per les Nacions Unides, l’Exposició s’inaugura la data que diu qui mana al consistori. En veure que hi havia controvèrsia et vas escapolir de l’escomesa. No vas defensar amb totes les armes els responsables, però, tampoc, això és saber manar i intuïció política, vas desautoritzar-los.

L’Exposició és mediocre i pobra, per manca d’idees i, suposo, més recursos. Com deia Sergi Pàmies, pròpia d’un centre cívic però no de la Barcelona cosmopolita, denunciadora d’injustícies, temuda per Reagan, demandant de refugiats abandonats per l’Europa dels mercats, capital de totes les llibertats i reivindicacions justes i solidàries.

La proposta d’un de la CUP de mantenir tombat a terra fent happening amb el cavall gris de ferro colat en Santiago de Ferrol decapitat és un atac de gelosia contra la creativitat de la gent que li ha llançat ous, pintura, l’ha vestit amb l’estelada, la bandera gai o amb una nina de plàstic a la gropa fins que va ser tombat i trencat.

L’errada més greu, alcaldessa, és que has deixat de ser punt de referència per molts alcaldes i regidors del país, per molta gent. Una caiguda del cavall que has de remeiar. A partir de la humilitat, lluny de l’elitisme en què s’ha fet aquesta Exposició.

 A Catalunya condemnem el sanguinari dictador i a l’Espanya del PP i PSOE el general Franco dóna nom a carrers, places, monuments, entitats, centres, col·legis

Una nació com la nostra en tot i per tot ha d’arribar a tothom. Més quan a Catalunya condemnem el sanguinari dictador i a l’Espanya del PP i PSOE el general Franco dóna nom a carrers, places, monuments, entitats, centres, col·legis, etc. Tu ets alcaldessa de la capital de la nació i saps perfectament com està de delmada Catalunya amb mala intenció per un Estat contrari que ens afebleix amb l’espoli fiscal i econòmic, perseguit el seu Parlament, volent processar els nostres polítics –demà tu pots ser un d’ells, com ara ho són Mas, Rigau, Ortega o Francesc Homs– o amb amenaces contínues sobre poder defensar el nostre futur. Un Estat no democràtic.

Ada Colau sap que quan un cau pot aixecar-se si vol, i és prou intel·ligent com per recordar que en la supèrbia comença tota perdició. Els seus ideals els compartim la majoria dels catalans des de posicions força diverses, totes són legítimes opcions, mentre lluitin per la igualtat i la justícia, la cultura i la democràcia. Per frescor personal i vital, per capacitat política, Ada Colau té un gran paper en el present, més gran encara el pot jugar en el futur immediat i més sabent que des del poder de l’altiplà madrileny, en res i per a res la volen.

La cultura és sumar, és enriquir la capacitat crítica de la gent, és donar la mà per comprendre, entendre i caminar junts. Era necessari el reconeixement del fracàs del propòsit expositiu inicial i la rectificació del tinent d’alcalde Pisarello, cal esperar que d’ara endavant això no siguin només paraules.

Era un acte de supèrbia voler col·locar Franco decapitat davant el Born sense explicar el lligam i la continuïtat entre un fet o personatge històric i l’altre. És ignorància pura, o mala fe, negar que els sectors i les classes populars que van deixar-hi la pell defensant amb les armes Barcelona i Catalunya el 1714, van ser els mateixos sectors populars i classes socials –amb tots els matisos de 300 anys de diferència– que des el 1936 van lluitar contra el franquisme durant la Guerra Civil i que en la llarga dictadura van seguir resistint per fer possible la llibertat, la convivència, el retorn de la democràcia i el reconeixement de Catalunya com a nació.

J.M. Solé i Sabaté és doctor en Història per la Universitat de Barcelona