El català s'acosta a la "mort clínica" en l'àmbit judicial, segons ha advertit la Plataforma per la Llengua aquest dijous. Ho ha fet el president de l'entitat, Òscar Escuder, que ha destacat que s'ha passat del 25% de les sentències en català l'any 2001 al 8,4% l'any 2015. Escuder ha afegit que això és "un vessant més de l'anomalia que representa el català" en el context de països democràtics.

És per això que la Plataforma ha presentat la campanya 'La Justícia, en català!', que permetrà que tota la ciutadania conegui amb detall "les discriminacions que pateix el català a la justícia" i pugui exercir els seus drets lingüístics. L'objectiu final és que la campanya enviï una sentència simbòlica als poders judicials de l'Estat espanyol per demanar respecte a la llengua.

El cas de la jutgessa d'Olot

Justament aquest dijous, coincidint amb la presentació de l'informe i de la campanya, s'ha retirat l'amonestació a la jutgessa d'Olot Ana María Caballero Muñoz per haver menyspreat el català. El representant del Consell de l'Advocacia Catalana, Josep Cruanyes, ha valorat amb "indignació" l'anul·lació de la sanció, destacant que "és greu" que una administració de justícia "menyspreï els drets civils".

"Estem davant d'una democràcia que no assumeix l'obligació de fer seva l'oficialitat de la llengua" i que "pràcticament considera una desconsideració l'ús d'aquest dret", ha dit Cruanyes. Per a ell, si l'òrgan màxim pren aquest posicionament, significa que hi ha una "impunitat pel respecte d'aquest dret", ja que anul·lant aquesta sanció, es "reforça" l'actitud de la jutgessa.

Cruanyes ha manifestat que quan s'ataca directament aquest dret hi ha "indefensió", ja que, des que la Constitució i l'Estatut havien de fer efectiu l'ús del català en l'administració de justícia, "no només no hi han posat mitjans", sinó que "quan es vulnera el dret, no es fa res".

Els obstacles del català

Segons la Plataforma per la Llengua, els obstacles que es troba el català, és que sovint el personal del sector judicial és de procedència forana i que ningú els ha "exigit" el català per poder exercir. A més, un altre obstacle que identifiquen és que la redacció de la majoria de procediments judicials que fan els oficials per defecte és en castellà, fet que "menysté" el principi d'igualtat de les dues llengües oficials.

Per altra banda, dins els obstacles que impedeixen l'ús del català també ressalten les restriccions que té el ciutadà quan s'adreça a la justícia, el material de treball dels operadors jurídics, que en la seva gran majoria estan redactats en castellà, i l'ús del català en les escoles jurídiques, on "ni tan sols a Barcelona" és possible fer la formació jurídica en català, entre d'altres.