La tensió és extrema a la política catalana. I a l’espanyola. Hores abans que el president, Carles Puigdemont, prengui la paraula des de la tribuna del Parlament per fer complir la llei del Referèndum, els avisos des de Madrid han anat caient com autèntiques càrregues de profunditat. La més sorollosa, la del portaveu del PP, Pablo Casado, advertint Puigdemont que pot acabar com el president Lluís Companys. La perplexitat que el brutal atac de la fins ara jove promesa popular va provocar a la sala de premsa del carrer Génova, va saltar immediatament a les xarxes, que la van convertir en tendència mundial.

El famós xoc està a punt d’arribat al seu punt definitiu i els actors prenen posicions en una successió d’esdeveniment que en les darreres hores no fa més que accelerar-se. Des de reiterades amenaces del govern espanyol, amb el tancament de files del poder judicial i l’ombra de noves detencions, fins a la multiplicació de veus internacionals que clamen per una sortida dialogada; sense oblidar el ràpid —i anunciat— moviment amb què l’alcaldessa Ada Colau ha buscat recer en la seva habitual i acollidora equidistància.

Després que la jornada del referèndum i l’aturada de país van situar la reivindicació al carrer i en la societat catalana, avui l’ull de l’huracà es concentrat un altre cop a la plaça Sant Jaume i, finalment, al Parlament del parc de la Ciutadella.

Proclamació formal

No hi ha gaire secret. L’article 4.5 de la llei del Referèndum fixa que si les urnes de l’1-O recollien més vots afirmatius que negatius dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats, el Parlament ha de celebrar "una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”.

El president ha demanat comparèixer avui a les sis de la tarda i ningú no té cap dubte que aquest és l’objectiu. Es dona per segur que la intervenció tindrà un crida potent al diàleg, i que haurà de donar el tret de sortida a diverses qüestions pràctiques que assenyala la llei de Transitorietat i que caldrà concretar en l'àmbit de les finances i la justícia. Amb tot, aquesta norma ja fixa clarament les passes que cal activar.

Tot apunta que no hi haurà cap votació i les incògnites se circumscriuen a confirmar si la declaració tindrà caràcter immediat o bé ajornat en el termini d’unes quantes setmanes o mesos. De moment, es parla d'una declaració d'independència de caracter progressiu, en què s'assumeixi la sobirania en determinades qüestions mentre d'altres quedarien pendents de la negociació directa amb l'Estat o la mediació internacional. 

També, s’ha especulat amb la possibilitat d'abordar el calendari electoral, tot i que la llei de Transitorietat fixa la convocatòria d'eleccions un cop superades les diferents fases del procés constituent, que inclou una fase participativa de sis mesos.

Parlament blindat

En qualsevol cas, l’expectació de la premsa internacional que col·lapsa el Parlament és una mostra prou evident de la fiabilitat amb què el món espera la notícia. La concentració que l’ANC, amb el suport d’Òmnium, ha convocat a les portes del Parlament no fa més que subratllar la transcendència que les organitzacions sobiranistes atorguen al moment.

El Parlament s’ha preparat. Ha habilitat accessos especials per als diputats i ha optat per buidar a partir de les sis de la tarda les seves dependències d’aquells treballadors que no tinguin una presència imprescindible per al desenvolupament del ple.

ERC i PDeCAT tanquen files

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va insistir ahir a mig matí en roda de premsa que el president posarà aquesta tarda damunt la taula la constitució de la república independent. El PDeCAT no va dir res. Tot i que tant l’executiva com una reunió posterior dels electes del partit va abordar aquest tema. En aquesta segona trobada es van sentir entre els demòcrates algunes veus reticents, com la del diputat a Madrid, Carles Campuzano, preocupats davant mesures extremes. Malgrat tot, la conclusió va ser fer pinya amb el president.

La decisió és a les seves mans. I en les dels consellers del PDeCAT –amb els quals va dinar ahir– i d’ERC, que seran els primers a conèixer la forma definitiva de la fórmula escollida per Puigdemont durant la reunió de Govern que mantindran aquest matí.

Reunions constants

La decisió serà resultat de les constants converses entre el president, el vicepresident, Oriol Junqueras, i els responsables dels respectius partits –Artur Mas, Marta Pascal, Marta Rovira...– i de la CUP, així com els presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart, i el grup de suport polític, que integren persones de confiança de les formacions independentistes i que les darreres setmanes han protagonitzat un treball discret però permanent. Els diputats de JxSí seran informats en la trobada del grup parlamentari convocada abans del ple.

A les sis de la tarda, quan el president prengui la paraula davant de l'hemicicle, moltes mirades estaran sobre ell. A Catalunya, a Espanya i a Europa. L’espantall de l’afusellament de Companys que ahir va agitar el portaveu del PP no ha passat desapercebut, com tampoc la sorollosa fugida d’empreses atiada pel govern espanyol. Però l’onada expansiva d’aquests projectils no es limiten al territori català. La imatge política del govern de Mariano Rajoy cau en picat a Europa, on les crides al diàleg es converteixen en constants tocs d'atenció, i l’FMI ja ha advertit l’executiu espanyol del risc que la tensió política provocada per aquest procés representa per a l’economia de tot l’Estat. De fet, des que el PP ha invocat les veus més radicals i fosques de la dreta espanyola, la tensió ja no només és als carrers catalans. L'ull de l'huracà continuarà a la plaça Sant Jaume però la tempesta ja s'escampa per tota la Península.