Un ciutadà qualsevol entén la necessitat de tenir una policia, però potser li costa d'entendre per què un estat pacífic ha de tenir un exèrcit. Això és perfectament comprensible si mai no ha tingut experiència personal dels horrors de la guerra, o si la defensa nacional no està inclosa integralment en els programes d'educació cívica a l'escola, com sembla ser el cas de Catalunya.

A Catalunya, l'antipatia actual cap a tenir un exèrcit té les arrels en els foscos anys de la Guerra Civil de 1936-1939 i les seves seqüeles. Aquesta antipatia està dirigida especialment a l'Exèrcit espanyol i també ha donat lloc a un sentiment antimilitar més ampli, més general, entre els catalans. No seria el cas d’altres països com Suècia, on el manteniment d'un exèrcit eficaç és àmpliament acceptat com un factor clau en la preservació de la pau durant més de dos-cents anys.

Però, per què tenir un exèrcit? La resposta simple és que tots volem la pau i la llibertat. La llibertat mai no és, per desgràcia, gratuïta, i el món mai no ha estat veritablement en pau. La dura realitat de la vida és que tots els Estats necessiten forces armades per preservar la pau i evitar la guerra. D'altra banda, la lliçó permanent de la història és que aquells països que no tenen forces armades per protegir-se, perdran tard o d'hora la seva independència. Aquests catalanistes que aspiren a la independència sense exèrcit, volen realment un Estat independent estable permanent, o només una nació flor d’un dia que s'ensorri després d'una generació?

El principi de la dissuasió consisteix a tenir prou capacitat militar per fer massa costós a un agressor potencial atacar el territori de l'Estat 

La seguretat nacional és com la seguretat de la llar. Així com cap llar està totalment assegurada contra un eventual robatori, cap país no pot garantir plenament la defensa del seu territori. En lloc d'això, totes dues es basen en el principi de la dissuasió. A casa, tanquem portes i finestres, i fins i tot podem instal·lar un sistema d'alarma. Sabem que aquestes mesures es poden superar, però esperem que dissuadeixin un assaltant potencial.

De la mateixa manera, una nació pren mesures per dissuadir l'agressió externa. L’element central d'aquestes mesures és el manteniment de les forces armades per resistir i repel·lir l'atac contra el seu territori. No obstant això, com que qualsevol defensa pot ser superada, ens basem en el principi de la dissuasió. El concepte de dissuasió consisteix a tenir prou capacitat militar per dissuadir un agressor potencial, fent massa costós l'atac. Per a la majoria de països, això significa un nivell de despeses de defensa d'entre l'1% i el 3% del PIB, i de tres a quatre ciutadans de cada mil servint a les forces armades.

Però qui voldria atacar Catalunya? Catalunya no té enemics. És cert, però històricament es troba en una de les regions més perilloses del món. Només en els últims 80 anys, tots els països de l’entorn mediterrani, sense excepció, han conegut la guerra, i la història té el mal costum de repetir-se.

Fins i tot en temps de pau, Catalunya necessita forces armades, no només per a la defensa de la sobirania i la integritat territorial de l'Estat, sinó també per donar suport a la policia en la lluita contra el terrorisme, per garantir els serveis d'emergència en cas de desastres naturals i per exercir plenament el seu paper en el manteniment internacional de la pau a través de la participació en operacions de pau multinacionals.

Catalunya necessita forces armades també per donar suport a la policia en la lluita contra el terrorisme, per garantir serveis d'emergència en desastres naturals i per exercir el seu paper en el manteniment internacional de la pau

Sense exèrcit, molts inversors estrangers i empreses de turisme no poden córrer el risc de fer negocis amb una Catalunya independent. Per què arriscar-se quan hi ha molts altres entorns més segurs disponibles? En l'actualitat, com a part d'Espanya, Catalunya compleix tots els requisits de seguretat, ja que està sota la protecció de l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria de l’Estat espanyol.

És massa tard per crear un exèrcit quan estem sent atacats. Es necessiten anys per crear-lo i dècades per assolir el nivell de professionalitat de les forces armades europees modernes.

Els 28 Estats membres de la UE tenen exèrcits, la majoria tenen una marina i unes forces aèries de guerra, i tots reconeixen la clara separació de les funcions policials i militars. I els Mossos d'Esquadra? Els Mossos són una excel·lent força policial, però no es tracta de convertir-la en un exèrcit.

Dorcha Lee és Coronel de les Forces de Defensa d’Irlanda (retirat) i coautor del llibre Política de defensa i Estat propi. Graduat de l'Irish Military College, l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit dels EUA i l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit francès. Ha participat en missions de pau de l'ONU a Xipre, el Líban, Síria, Israel, l'Iraq i Somàlia. Va ser representant militar irlandès a Brussel·les.