La plaça Puig i Cadafalch de Montjuïc ha quedat petita per a la concentració "Referèndum és democràcia", convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI). Malgrat el sol intens, que ha provocat no pocs problemes, la gent s'ha anat establint als diferents nivells de la muntanya de Montjuïc, preferentment a les zones d'ombra. I quan la muntanya ha estat ben plena, s'ha anat concentrant, també, a l'avinguda de Maria Cristina. Molts dels assistents, potser la majoria, han acabat seguint l'actuació des de les pantalles situades darrere l'escenari.
Foto: Maria Carbó.
Rajoy versus Guardiola
Els xiulets més forts se'ls ha endut Mariano Rajoy, quan per les pantalles s'ha reproduït un dels seus discursos, en què afirmava que l'independentisme cada cop es troba més aïllat. Els aplaudiments més forts els ha rebut Pep Guardiola, sens dubte l'estrella del dia, en llegir el manifest. També Jordi Cuixart, el president d'Òmnium, quan ha animat la gent a "no tenir por", a no deixar-se dividir com a poble i, sobretot, quan ha assegurat que l'autogovern que tenen els catalans se l'han guanyat lluitant: "No ens han regalat res". I, també, quan ha recordat a l'Estat espanyol que "no té prou presons per tancar tots els catalans". També ha rebut grans mostres d'aprovació Jordi Sánchez, president de l'ANC, quan ho ha repetit. Però la gent estava molt disposada a aplaudir, i han celebrat tots els parlaments i les diverses proclames, com "Lo riu és vida", procedent de les terres de l'Ebre o el "No claudicarem". Entre parlament i parlament, crits d'"In, Inde, Independència", "Visca la Terra Lliure" i també de "Votarem".
Públic familiar
Molta gent ha anat a Montjuïc en família. Moltes famílies amb nens han preferit allunyar-se de les zones amb més sol i refugiar-se a l'ombra. L'ambient ha estat festiu: la tensió de les amenaces i proclames de Madrid sembla que no han afectat els medis independentistes, molt convençuts que votaran. A Montjuïc no hi faltaven els globus, les actuacions musicals i les rialles. I malgrat tot, la gent ha mostrat l'acord quan se l'ha incitat a mobilitzar-se aquest estiu en cas que hi hagi persecucions. El moment de màxima emoció ha estat a la fi de l'acte, quan els cors han entonat "El cant de la senyera" i han clos l'acte amb "Els segadors", que ha estat acompanyat pel públic.
Poca uniformitat
En la manifestació d'avui els organitzadors no havien proposat cap vestuari especial. Malgrat tot, hi havia moltes samarretes amb el "sí". Tampoc faltaven les samarretes de les manifestacions de l'11 de setembre dels darrers anys. I moltes amb referents locals: de Vilafranca, de Premià, de les Terres de l'Ebre, de Manresa... A través de les samarretes i els adhesius es feia evident que hi era present gent de tot el territori. Un predomini d'estelades blaves ha deixat entreveure una certa desmobilització de l'electorat cupaire. L'independentisme mobilitzat ha deixat definitivament de ser un fenomen juvenil, com ho havia estat al segle XX. Ara es combina el públic familiar amb la gent de mitjana i tercera edat. Bona part dels que ara es manifesten per la independència, sens dubte, procedeixen de l'autonomisme.
Enquadrada
A la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" del 10 de juliol de 2010, la pancarta va perdre's enmig de la gent, la fila zero va desaparèixer i la ruta prevista va acabar per desbordar-se, ja que la gent va acabar passant pels carrers veïns. Els eslògans previstos van ser superats per l'entusiasme popular. Però amb el temps, el moviment independentista ha anat retornant a l'enquadrament. La manifestació d'avui s'ha plantejat des d'una òptica molt més dirigista. Amb una clara diferenciació entre el públic i els qui intervenien, amb cadires a les zones més properes a l'escenari, amb molta gent acumulada darrere de l'escenari per falta de lloc, amb discursos emesos per les pantalles, amb les consignes estrictament planificades, amb portaveus acuradament triats... I, potser per això, l'ordre ha anat acompanyat per una certa fredor i falta d'espontaneïtat. La ciutadania, avui, venia bàsicament a aplaudir. I ha aplaudit molt.