L'exconseller de la Presidència i líder del PDECat a Madrid, Francesc Homs, serà jutjat pel Tribunal Suprem per haver posat les urnes el 9-N. La majoria de Partit Popular, PSOE i Ciutadans al Congrés ha aprovat amb 248 vots a favor i 91 en contra tirar endavant el suplicatori d'Homs per retirar-li el seu fur, és a dir, la protecció com a diputat. El gest posa així en qüestió la voluntat de diàleg de l'Estat a ulls de la Generalitat, segons el president Carles Puigdemont anunciava en un acte organitzat a Madrid a les 15h per part de partits sobiranistes catalans i de fora de Catalunya, en suport a l'exconseller.

Homs ha parlat després de Leopoldo Barreda, president de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha introduït el punt del dia: el suplicatori.

Acte seguit ha intervingut Homs per denunciar davant dels diputats que el suplicatori era "un acte de debilitat" de l'Estat i que "ho tornarien i de fet, ho tornaran" a fer, segons ha explicat fonts parlamentàries a aquest diari. "Vencen però no convencen. Estan judicialitzant la política i polititzant la Justícia. Tinc la consciència tranquil·la", ha insistit des de la tribuna del Congrés. Així les coses, el líder del PDCat ha conclòs que no es cansaran d'estar disposats a seure per pactar per un referèndum d'autodeterminació.

És en relació amb el punt que havia exposat Puigdemont, que el polític català ha carregat amb més contundència en la compareixença posterior. "El discurs del diàleg està buit, no hi ha voluntat, és tot retòrica", ha dit sobre la presumpta mà estesa del president Mariano Rajoy per pactar amb la Generalitat. "Ni diàleg ni punyetes", ha afegit envoltat dels seus diputats i la coordinadora del PDECat, Marta Pascal. Així i tot, ha celebrat que "una majoria" de diputats catalans se sumés a votar en contra del gest i ha lamentat que d'altres "mirin cap a una altra banda".

El debat a porta tancada

El debat era a porta tancada, segons el reglament, de manera que no es podia seguir la compareixença. La càmera de l'hemicicle, per primera vegada en temps, ha enfocat el vitrall del sostre, deixant només entreveure la foscor de la nit. Els micros han estat tancats i només se sentien alguns aplaudiments, més forts quan Homs ha acabat de parlar i algunes fonts afirmen que els diputats favorables al no –Unidos Podemos, En Marea, Compromís, En Comú Podem, ERC, PDECat, PNB, Compromís i EH Bildu)– s'han posat en peu a l'escó aplaudint Homs. Són els mateixos que havien acompanyat l'ex-conseller durant l'acte de protesta.

La següent a parlar després de l'exconseller ha estat la portaveu d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia. Després d'ella, ho ha fet el representant d'ERC, Joan Capdevila, que ha lamentat que aquest dimarts "s'ha posat a prova la intel·ligència política del Congrés", segons diuen les fonts. Acte seguit ha pujat al faristol Ciutadans, amb Juan Carlos Girauta, que ha atiat la confrontació entre els grups de la cambra, i ha provocat una baralla amb el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, que ha parlat en representació de tot el grup parlamentari plurinacional format per En Marea i Unidos Podemos.

Segons fonts parlamentàries han explicat a El Nacional, Girauta ha exposat que quan un diputat comet un delicte, com ara si fos un de "tipus sexual", no pot tenir "impunitat". El portaveu de la formació taronja volia al·ludir així que la "immunitat" dels parlamentaris que ve garantida per l'aforament que els impedeix de ser jutjats, només s'aplicava a treballs i expressions fetes durant l'exercici de la feina al Congrés. És a dir "que la immunitat, no és impunitat". Domènech ha respost molest i "impressionat", dient que no es podria comparar posar les urnes amb els delictes sexuals.

Però si hi ha un element que dol manifestament a Homs és el vot del PSOE, com també havien recordat Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, o l'expresident Artur Mas a la tarda. La qüestió és que la decisió dels diputats socialistes era determinant per al suplicatori perquè cal majoria absoluta per tirar-lo endavant. Mas ha dit que era un "acte flagrant d'injustícia", que fos "digne" a ulls dels socialistes fer president a Mariano Rajoy però no pas "escoltar les urnes" del 9-N. Així les coses, fonts parlamentàries han dit a aquest diari que no ha assistit al debat Meritxell Batet, única absent per la banda del PSC.

Així i tot, el PP i Ciutadans no han tingut dubtes del seu vot a favor d'autoritzar el Suprem per investigar Homs. L'argument de C's és que ells no han de jutjar els fets, com tampoc impedir que la justícia ho faci. La votació també era a porta tancada, de manera que la repartició de vots és estimada a partir d'allò que els mateixos grups han declarat.

Comunicar la decisió

Després que el ple ha avalat que es tregui el fur parlamentari a Homs, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tindrà un termini de vuit dies per comunicar la decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. A partir d'aquí, el Suprem pot investigar el diputat. Segons l'instructor del Suprem, Andrés Palomo, aquest podria haver incorregut en delictes de desobediència i de prevaricació amb l'organització de la consulta sobiranista i pels quals podria ser condemnat a penes d'inhabilitació per ocupació o càrrec públic.

El mateix Homs ha assegurat aquest dilluns que ja té previst què farà en cas que el Suprem l'inhabiliti, però no n'ha donat detalls. Així les coses, fonts del PDECat defensen que l'existència del fur té una raó de ser al segle XXI i és la possibilitat de donar marge als legisladors per fer política quan la democràcia porta a punts de tensió amb la llei, com pensen ha estat el cas de la consulta del 9-N i el sobiranisme.