L'independentisme ho té tot a punt per a aprovar les lleis de desconnexió —molt probablement en el ple del Parlament de la setmana que ve—, que el situaran en una situació de xoc amb l'Estat. Però l'Estat també preparada la seva resposta. Segons Soraya Sáenz de Santamaría, el govern espanyol recorrerà "immediatament" les normes, un cop "les posin sobre la taula". De fet, ja té els escrits redactats, que podrien arribar a presentar el mateix dia. La vicepresidenta fins i tot va amenaçar ahir amb inhabilitacions.

Si la tramitació de les lleis del Referèndum i de Transitorietat es fa al Parlament —com és la intenció de les forces independentistes—, presentaran un incident d'execució de sentència, perquè el Tribunal Constitucional actuï per fer complir la seva resolució sobre la reforma del reglament del Parlament. En canvi, si el Govern les aprova per decret, optaran per un nou recurs al Constitucional. En qualsevol cas, tot passa per un mateix lloc: el TC.

Com en altres ocasions en el passat, el govern espanyol torna a dipositar les seves esperances en el Tribunal Constitucional, que ha estat qui durant els últims anys ha tombat totes les lleis i iniciatives catalanes relacionades amb el procés.

A més, des de la reforma de la llei del Tribunal Constitucional del 2015, té capacitat sancionadora. La reforma, ideada per l'advocada de l'Estat Soraya Sáenz de Santamaría, era una manera d'evitar l'aplicació de l'article 155, descarregant la responsabilitat en l'Alt Tribunal. Va ser feta pensant en Catalunya. De fet, el primer incident d'execució de sentència admès a tràmit pel TC va ser contra la decisió del Parlament de crear una comissió d'estudi del procés constituent. 

Concretament, el Tribunal Constitucional pot imposar multes de 3.000 a 30.000 euros, suspendre autoritats o empleats públic, requerir la col·laboració del govern espanyol perquè adopti mesures i traslladar-ho als òrgans del poder judicial perquè exigeixin responsabilitats penals. La reforma estableix que el TC sol·licitarà un informe a les autoritats que han de complir les resolucions i, un cop rebi l'informe o venci el termini fixat, podrà sancionar. 

Ara per ara, els magistrats del Tribunal Constitucional no es plantegen aplicar el precepte que els permet suspendre càrrecs públics

El problema per al govern espanyol és que, ara per ara, els magistrats del TC no es plantegen aplicar aquest precepte. Segons informa La Razón, el Constitucional "actuarà resolent els recursos que es presentin, però tota la resta la iniciativa correspon a la Fiscalia". Des del principi van mostrar-se reticents a adoptar aquest rol sancionador, i ara tampoc es plantegen ser els inhabilitadors. Una cosa diferent és que el TC pogués acudir al govern espanyol perquè "l'ajudés" a complir les seves resolucions. La responsabilitat recauria en la Moncloa, que no podria delegar l’adopció de mesures com fins ara.

El Tribunal Constitucional està composat per dotze membres, dels quals actualment set són conservadors o a proposta del PP, i cinc són progressistes o a proposta del PSOE.

El primer ple ordinari del nou curs judicial del Tribunal Constitucional està fixat per als dies 5, 6 i 7 de setembre. Els mateixos dies (6 i 7) per als quals està fixat el primer ple ordinari del nou període de sessions del Parlament de Catalunya. És en aquest ple que s'espera que s'aprovin les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica, prèvia inclusió en l'ordre del dia.

La Fiscalia no hi arriba

Per fer complir una suspensió del TC hi ha dues vies: les mesures que pugui prendre el govern espanyol i les que pugui prendre la justícia. A banda del Tribunal Constitucional, que en aquests moments no vol exercir el paper d'òrgan sancionador, hi ha l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia. És justament en el ministeri públic en qui delega aquesta iniciativa l'Alt Tribunal.

Pel que fa a l'Advocacia de l'Estat, que al cap i a la fi són els serveis jurídics del govern espanyol, actuarà com ha fet amb la resta de lleis i iniciatives relacionades amb el procés aprovades pel Parlament: presentar un recurs immediat. Com és el govern espanyol qui presenta el recurs, les normes queden automàticament suspeses de forma cautelar. Però l'Advocacia de l'Estat no podria prendre mesures per garantir que es compleixi la suspensió. Per això els ulls estan fixats en la Fiscalia. El fiscal general José Manuel Maza ja va advertir el juny passat que actuaria "sense complexos" —fins i tot contra voluntaris de l'1-O— si s'incomplia la llei.

La Fiscalia podria emprendre accions penals contra autoritats, però no es podrien suspendre abans de l'1 d'octubre

El ministeri públic podria emprendre accions penals —presentar querelles— contra els membres del Govern i del Parlament ja advertits pel Tribunal Constitucional, com és el cas del president Carles Puigdemont o la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. Aquestes querelles, però, no suposarien la inhabilitació immediata, només possible després d'una sentència condemnatòria on s'estableixi aquesta pena de forma expressa. Puigdemont o Forcadell no podrien ser suspesos abans de l’1 d’octubre.

El Govern, disposat a desobeir

El Govern català està determinat a continuar endavant amb el referèndum de l'1 d'octubre, fins i tot passant per sobre d'una eventual suspensió de la llei del Referèndum per part del Tribunal Constitucional. Si es produeix, assegurava el portaveu Jordi Turull en la roda de premsa d'aquest dimarts, "obeiran" el mandat del Parlament, "amb totes les conseqüències" que aquest fet pugui comportar.

"Els puc assegurar que el Govern serà absolutament lleial al mandat que surti del Parlament. Obeirem el Parlament, amb totes les conseqüències", afirmava el també conseller de la Presidència, que afegia: "El mandat dels ciutadans i del Parlament és el que obeirem, perquè això és la democràcia".

Amb un Tribunal Constitucional reticent a actuar com a braç executor del govern espanyol, i amb un Govern català que no vol renunciar als seus plans, la pressió per donar resposta a l'1-O fa el camí invers a l’habitual: del TC a la Moncloa.