El Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ha publicat una relació detallada de 45 casos de persecució de la llengua catalana a Espanya, en un detallat informe sobre la catalanofòbia que ha elaborat en castellà, anglès, alemany i francès. L'informe, que es titula Espanya continua perseguint la llengua catalana i al qual ha tingut accés El Nacional, fa un repàs als episodis de catalanofòbia lingüística que s'han viscut en els darrers 10 anys, amb voluntat d'explicar-los a nivell internacional.
"El recent cas d'un professor universitari que va ser increpat i multat per un policia espanyol per haver-li parlat en català a l'aeroport de Barcelona-El Prat, lluny de ser anecdòtic, és un més que se suma a la llarga tradició de discriminació lingüística perpetrada per funcionaris de l'Estat a Catalunya contra ciutadans de peu", indica l'informe.
Segons el Diplocat, els incidents lingüístics amb servidors públics s'originen en situacions de desigual posició de poder i en el marc d'una assimètrica estructura jurídica de drets i deures. "El ciutadà posa en pràctica el seu dret legalment reconegut d'utilitzar el català (llengua cooficial a Catalunya) per adreçar-se a l'administració i topa amb una postura autoritària que li exigeix canviar d'idioma amb l'excusa del deure constitucional de saber espanyol".
L'informe detalla 45 casos amb repercussió pública, extrets de la Base de Dades sobre la Catalanofòbia, dividits entre "catalanofòbia policial" (28), "catalanofòbia en el sistema judicial" (10) i "catalanofòbia en altres esferes de l'administració espanyola" (7). Detalla els casos apareguts en els mitjans de comunicació.
L'informe explica el paper dels funcionaris de l'Estat en la difusió del castellà com a llengua oficial. "Això va ser especialment rellevant al Regne d'Espanya, on l'Estat, de matriu castellana, s'havia d'imposar sobre una realitat territorial plurilingüe", apunta, i subratlla que d'aquí en va sorgir el concepte "catalanofòbia".