La internacionalització de la qüestió catalana és un fet. I d'aquí la preocupació creixent del govern de Madrid, i les maniobres de tot tipus que duu a terme, cada vegada que l'Executiu de Carles Puigdemont travessa la frontera. Però pot ser que els veritables problemes per a l'administració espanyola al front català tan sols hagin començat. Per primera vegada, un govern europeu, el del Regne Unit, ha revelat l'existència de contactes amb el Govern de la Generalitat centrats en el procés cap a la independència.

El reconeixement per part del Regne Unit de l'existència d'aquests contactes s'ha fet mitjançant una carta del Foreign Commonwealth Office —Ministeri britànic d'Afers Exteriors— datada el 27 de novembre del 2015. La missiva, a la qual es pot accedir íntegrament des d'aquest enllaç, respon a una sol·licitud formal d'informació confidencial sobre diversos aspectes del procés independentista català.

 

Entre altres qüestions, se sol·licita informació reservada sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015, el "referèndum d'independència no oficial" del 9 de novembre de 2014 —és a dir, el procés participatiu o consulta alternativa del 9-N— així com "la correspondència" entre el Foreign Office i la Delegació de la Generalitat per al Regne Unit i Irlanda del Nord des d'octubre de 2014, i qualsevol altra relacionada amb Catalunya des de la mateixa data.

El Foreign Office accedeix a desclassificar una part dels continguts sol·licitats, i aporta una sèrie de correus electrònics creuats amb l'ambaixada britànica a Madrid. No obstant això, adverteix que altres documents no els farà públics per la raó següent: "Podria danyar les nostres relacions amb Espanya". En aquest sentit, apel·la a la necessitat de "mantenir la confiança entre els governs". "La divulgació d'aquesta informació podria fer mal potencialment a la relació bilateral entre el Regne Unit i Espanya. Això reduiria la capacitat del govern britànic de protegir i promoure els interessos del Regne Unit a través de les seves relacions amb el govern d'Espanya", s'insisteix.

Converses confidencials

I de quina informació es tracta? La carta en dona una pista decisiva. Una part d'aquesta informació confidencial que es reté és la referida a "converses confidencials mantingudes entre funcionaris governamentals [del Regne Unit] i representants del govern d'Espanya, el Govern de la Generalitat de Catalunya, i la Delegació de Catalunya davant del Regne Unit i Irlanda".

Això suposa, per primera vegada, no ja el reconeixement dels habituals contactes que es duen a terme entre governs estrangers i representants de comunitats autònomes espanyoles pels afers més variats, sinó del Govern de la Generalitat com a interlocutora política del govern del Regne Unit en relació amb una eventual independència de Catalunya.

L'existència d'aquests contactes entre els governs britànic i català, reconeguts per Londres de manera pública —els documents es poden consultar al web del govern britànic—, encara poden afegir més tensió a les ja de per si complexes relacions bilaterals entre els governs de Mariano Rajoy i Theresa May arran del Brexit, que s'han enrarit encara més si cap per la qüestió de Gibraltar. Madrid ha tornat a posar el punt de mira al Penyal d'ençà que rebutgés la sortida de la UE en el referèndum del Brexit. I a més s'ha alineat amb les posicions més dures de Brussel·les davant del procés de separació britànica.

Bomba de rellotgeria

En aquest context de relació en mal estat entre Madrid i Londres, el reconeixement implícit per part del Regne Unit que té informació confidencial sobre el procés català —incloent-hi la referent als contactes amb el govern espanyol— és una bomba de rellotgeria en uns moments en què el govern del PP ha empitjorat la seva ofensiva judicial i policial contra els líders de l'independentisme, però també contra les empreses que puguin col·laborar amb la logística el referèndum que Carles Puigdemont vol negociar amb Madrid seguint la via escocesa.

D'aquí que —en un clar avís a navegants— el Foreign Office opti de moment per desclassificar només una part de la documentació sobre el procés, a fi d'evitar danys en les ja de per si malparades relacions amb Espanya.

Correus electrònics

La carta del Foreign Office i els correus electrònics creuats amb la legació diplomàtica britànica a Madrid revelen la intensitat del seguiment que està fent Londres de tot el que s'esdevé a Catalunya en relació amb el procés. Una mostra és el document de 36 pàgines que es pot consultar íntegrament aquí.

Els correus enviats des de l'ambaixada a Madrid a la seu londinenca del Foreign Office inclouen majoritàriament resums de premsa sobre declaracions de líders polítics sobre el procés o fets relacionats amb el mateix, com per exemple la convocatòria d'eleccions per al 27 de setembre del 2015 per part del llavors president Artur Mas "mitjançant un decret ordinari", sense fer referència al caràcter "plebiscitari" que els va voler donar l'independentisme. 

'The case of catalans'

Al Parlament de Westminster, 21 membres de sis forces polítiques han creat un intergrup de debat sobre Cataunya. Els parlamentaris han enviat una carta a Rajoy en la qual li demanen que autoritzi el referèndum d'independència a Catalunya i que s'arxivi la causa oberta contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa de la Cambra per permetre diverses votacions sobre el procés.

Uns 300 anys després que els britànics abandonessin els catalans en la guerra de successió contra el borbó Felip V, l'anomenat cas dels catalans ha tornat amb força als despatxos del govern de Sa Majestat britànica.