Va Espanya de cara a un desastre electoral? Foreign Policy, una revista influent en cancelleries i ambaixades del món, pensa que sí. El resultat de les eleccions generals del 28-A serà incertesa i inestabilitat, segons l’autor de l’anàlisi, Omar G. Encarnación, professor de ciència política al Bard College de Nova York. La conseqüència només s’evitaria si es produeix “un miracle polític”: “Una coalició centrista que aplegui el PSOE per l’esquerra i Ciutadans per la dreta [...], que podria posar fi a la capacitat de collar el govern espanyol dels separatistes catalans i mantindria Vox lluny de qualsevol capacitat d'influència política”.

L’autor avisa, però, que això no és possible ara mateix. “No hi ha precedents d’una aliança semblant en la política espanyola. I l’hostilitat que els líders d’aquests dos partits es demostren en campanya suggereix que aquesta coalició centrista és molt poc probable”. El seu pronòstic és que Sánchez, que no té rival a l'esquerra, es beneficiarà de la lluita interna entre els partits de la dreta.

Encarnación té els detalls malament (Barcelona plena de banderes espanyoles, entre altres) però pinta bé el panorama general. De les eleccions en sortirà una coalició, explica, que només pot ser la que va propulsar Pedro Sánchez a la moció de censura o una aliança de les tres dretes. Les dues opcions li semblen “un perill”. Sánchez estarà collat pels sobiranistes catalans. La triple dreta estaria en mans de Vox, que descriu com un partit neofranquista i xenòfob que creix a recer del nacionalisme espanyol excitat.

Efecte a tot Europa

Els resultats del 28-A a Espanya “reverberaran a tot Europa”, diu l’autor, ja que és “la quarta economia de l’eurozona”. Si els socialistes guanyen el govern espanyol, “els progressistes de tot Europa ho veuran com [...] l’inici d’un renaixement socialdemòcrata” al continent i un senyal que perd força l’onada populista d’extrema dreta que ha amarat països tan diversos com Gran Bretanya, Polònia i Itàlia”. En canvi, si guanya la triple dreta, “Espanya es convertirà en una altra víctima de l’onada”, conclou.

La trifulga interna entre les tres dretes ocupa molt espai a l’anàlisi. És aquí on inclou inequívocament Ciutadans, partit del qual assenyala la seva malvolença al PSOE. Encarnación també remarca la poca traça de Pablo Casado per mantenir unificat el PP i el seu electorat, “colpit per una sèrie d’escàndols sobre la seva formació, que també inclouen un fals postgrau a Harvard”.

A més, l’emergència de Vox “desmenteix la idea, popularitzada arreu, que la llarga experiència amb l’autoritarisme del règim de Franco havia immunitzat Espanya al populisme de dreta”. El perill de Vox, explica, és que inclini la política espanyola a la dreta de forma agressiva, com ha provat de fer a Andalusia amb les lleis de la memòria històrica, l’enduriment de la legislació sobre migracions i la retallada de les discriminació legal en favor de dones i persones LGTBI.

L’anàlisi recorda que els independentistes han fet saber a Sánchez que no tindrà el seu suport si no admet que Catalunya celebri un referèndum. Alhora, sembla una mica sorprès de les exigències indepes a un president de govern espanyol que, al contrari que el seu predecessor, “havia obert un diàleg i havia proposat un bon augment pressupostari per Catalunya”.