El ple del Parlament, sota la presidència de Carme Forcadell (Xerta –Baix Ebre–, 1956) va aprovar el passat mes de juliol les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent malgrat un avís del TC sobre qualsevol iniciativa que donés continuïtat a la declaració sobiranista del 9-N. Des d'aleshores, Forcadell ocupa el focus de les deliberacions del TC pel que fa a Catalunya, tot i que la presidenta està convençuda que aquella votació no comportarà més conseqüències. Tot plegat, la mateixa setmana que es compleix el primer aniversari de les eleccions al Parlament del 27-S.

En aquest any han passat coses que no havien passat mai a aquest Parlament

Ha passat un any des d'aquell 27-S de vocació plebiscitària. Ha estat un any molt llarg...
Va ser complicat al principi. En aquest any han passat coses que no havien passat mai en aquest Parlament. Mai havia passat, per exemple, que estiguéssim tres mesos sense president de la Generalitat. 

Quin ha estat el moment més difícil?
Jo ho vaig passar molt malament quan no teníem president. La funció més important d’un Parlament és investir un president perquè hi hagi Govern. Vam investir en diumenge, a les 10 de la nit, i a les dotze de la nit acabava el termini. Fins aquell dissabte en què es va veure clar, les dues últimes setmanes ho vaig passar molt malament. Veia que s’acabava la legislatura. Sentia com una part de fracàs personal.

M’ha sorprès molt, al Parlament, el respecte per les opinions de tothom i el bon ambient

I el que més l’ha sorprès d’aquests mesos?
M’ha sorprès molt que, malgrat que en aquest Parlament hi ha opinions i ideologies molt diverses i en alguns casos completament contraposades, hi ha respecte per les opinions de tothom i hi ha bon ambient entre els diputats. És veritat que a l’hemicicle hi ha moments de tensió, però després, fora, hi ha bona relació entre tots els parlamentaris i hi ha respecte. Això és molt positiu. Ens en podem sentir orgullosos. 

La llibertat d’expressió s’ha de defensar al Parlament, al carrer i a tot arreu

En aquest temps, vostè ha quedat situada a l’ull de l’huracà, arran la votació al Parlament de les conclusions de la comissió del procés. Què és el que més la preocupa?
Treballo per preservar la sobirania del Parlament, fer que s'hi pugui parlar i debatre de tot. Que allò que preocupa els ciutadans, allò que està al carrer, se’n pugui parlar també al Parlament. La llibertat d’expressió és una conquesta social que ens ha costat molt d’aconseguir i s’ha de defensar al Parlament, al carrer i a tot arreu.

Els advertiments que l’incident d’execució de sentència pot acabar en la via penal, la preocupen?
No. Gens ni mica. Sempre he dit que el TC faci el seu procés, al Parlament farem el nostre. L’únic que em preocupa, i em preocupa moltíssim, és que s’està judicialitzant la política. I aquest és el problema de fons. A tot arreu els conflictes polítics se solucionen políticament i aquí no. Aquí una responsabilitat que hauria de ser de l’Estat es passa als tribunals. A vegades els polítics volen fer de jutges i alguns jutges volen fer de polítics. Hem de tenir clar quina és la separació de poders.

En democràcia qui posa i treu el president del Parlament són els diputats elegits democràticament

I si hi hagués una pena d'inhabilitació arran de l'incident?
Això ni ho contemplo. De cap de les maneres. En democràcia, en qualsevol país democràtic del món, qui posa i treu el president del Parlament són els diputats i diputades elegits democràticament pel poble. No ho contemplo. El que contemplo és que quan hi torni a haver eleccions, els diputats i diputades triïn un altre president.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, va emplaçar l’11 de setembre la presidenta que, si la inhabiliten, l’endemà ocupi el seu lloc a la presidència de la Cambra i continuï amb la seva feina.
Però és que jo no ho contemplo de cap manera que es doni aquesta situació. Estem parlant de les conclusions d’una comissió, que ja s’havien aprovat, que havien estat publicades al Butlletí Oficial... El TC no va suspendre la comissió, ni va anul·lar les conclusions. Per tant, seria un disbarat tan gros que ni ho contemplo. No té cap ni peus.

Però si es produís?
De veritat, ni ho contemplo ni m'ho he plantejat.

Hi va haver algun moment de dubte, de vertigen, abans d’acceptar tirar endavant la votació al ple?
Sempre hem tingut clar que hem de preservar la sobirania del Parlament i la llibertat d’expressió. I en aquest cas, el dret d’iniciativa parlamentària, de participació dels grups parlamentaris. El Parlament ha de ser la seu on s’exerceix la sobirania del poble i, per tant, allà s’ha de poder parlar de tot. Aquest principi s’ha de defensar per davant de tot.

Si al Parlament no podem parlar de tot, quin sentit té? 

I aquest principi es defensarà on sigui...
Evidentment. Perquè és l’essència del parlamentarisme. Si al Parlament no podem parlar de tot, si nosaltres mateixos ens posem traves, quin sentit té? Estem posant en qüestió, si ens preguntem això, l’essència del parlamentarisme.

A alguns representants del cos diplomàtic se'ls fa molt difícil entendre l'actitud del govern espanyol

Vostè es reuneix amb molts representants del cos diplomàtic acreditats a Barcelona i a Madrid, què li diuen?
Són molt discrets. Arriben aquí, pregunten sobre altres temes, però al final sempre acaben interessant-se sobre com està el procés, com va tot... Entenen que preservem la llibertat d’expressió. A alguns se’ls fa molt difícil entendre aquesta actitud del govern espanyol.

El fet que hi hagi un govern en funcions de quina manera està afectat aquest procés?
El govern està en funcions però l’Estat no. El TC continua fent el seu procés. L’Estat continua treballant.

Les urnes mai no ens han fet por. Tampoc en cas d'un RUI

Sembla que s’està obrint el full de ruta acordat dins de JxSí. Es parla de fer un referèndum unilateral d’independència. Li sembla bé?
JxSí es va presentar a les eleccions amb el full de ruta, que és el que s’està duent a terme. Evidentment, està obert a millorar. Si es pot millorar, fantàstic, cap problema. Les urnes mai no ens han fet por. Tampoc en aquest cas. Però cal tenir en compte que en aquest moment el que està vigent és el full de ruta. A la qüestió de confiança, el president Puigdemont exposarà la seva proposta per aquest any que ens queda de legislatura.

Si el Govern proposa un referèndum, hem d'estar oberts

Hi ha diferents opinions, Puigdemont ha defensat públicament que ha de ser vinculant i amb totes les garanties...
Si el Govern fa aquesta proposta, hem d’estar oberts. Això és una potestat del president Puigdemont, ell ha de fer les propostes que cregui millor.

Oberts a un referèndum vinculant, a un RUI...?
Al Parlament el que fem és el que decideixen les majories parlamentàries que es vagin creant en cada moment. Hem d’estar oberts a qualsevol iniciativa dels grups parlamentaris.

Al RUI també?
Evidentment. A totes. 

Un dels debats constants durant aquests mesos ha estat en quin moment s’ha de produir la desobediència?
No m’agrada parlar en aquests termes. Estem fent el joc a l’Estat i al govern espanyol, parlant d’obediència o desobediència als tribunals. Nosaltres mateixos judicialitzem la política. Qualsevol iniciativa parlamentària correspon als grups parlamentaris. El que farà la Mesa, com sempre, és que quan ens arribi el que ens hagi d’arribar, decidirem el que s’ha de fer, d’acord amb el reglament del Parlament, i preservant la sobirania i la llibertat d’expressió.

Les entitats sobiranistes han de jugar el seu paper. Jo ho vaig fer quan vaig dir 'president, posi les urnes'

Precisament, l’11 de Setembre el president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, semblava parafrasejar el seu crit de "president, posi les urnes"...
Les entitats tenen el seu paper, i han de jugar el seu rol. Jo entenc que el president de l’Assemblea feia el que creia que havia de fer en aquell moment, com jo ho vaig fer quan vaig dir "president, posi les urnes". En aquell moment jo representava el sentir de la majoria de socis de l’Assemblea.

Segueix el funcionament de l’Assemblea?
No gaire.

Vist en la distància, com valora la feina Jordi Sànchez?
No em correspon a mi valorar com ho fa la persona que va darrere meu. Això correspon als socis.