"Parla català i és un gran seguidor de la nostra causa". Així és com l'eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, presenta l'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca, Mark Demesmaeker, en el marc d'una trobada organitzada per la plataforma Catalans Lliures a Brussel·les. I és que Demesmaeker segueix el procés català des dels seus orígens. És un habitual de la Diada, va exercir d'observador internacional durant la consulta del 9-N i no es perdrà el referèndum del pròxim 1 d'octubre. 

Demesmaeker defensa per activa i per passiva el dret d'autodeterminació: "No hi ha res dolent en la voluntat de convertir-se en una nació" i "pertoca als catalans decidir quin tipus d'estructura política volen". En la seva ferma defensa de la democràcia, no dubta a carregar també contra la justícia espanyola: "No és correcte intentar resoldre problemes polítics als tribunals". En una recent entrevista a El Nacional, assegurava que "el que està fent ara Espanya és utilitzar el seu sistema judicial i la seva Constitució com a eina contra la democràcia. Això fa olor de sistema autocràtic i a franquisme".

I del diagnòstic a la solució, emplaça la Unió Europea a reaccionar donant suport a les causes democràtiques de Catalunya i Escòcia. "La qüestió és on posem el poder, a prop la gent o lluny de la gent, va d’això. Si no permeten que sorgeixin moviments democràtics, perdran tota la credibilitat", afegia just abans de reivindicar una vegada més que "els catalans tenen el dret de decidir". Per damunt la llei o la Constitució, Demesmaeker defensa la democràcia com a valor fonamental de la Unió Europea. 

El català a l'Eurocambra

A la memòria recent de molts catalans, encara ressona aquell 8 de juliol del 2015 en què Demesmaeker va criticar amb duresa el llavors president de l'Eurocambra Martin Schulz per incomplir la promesa de permetre als eurodiputats utilitza la llengua catalana. "És una vergonya i un dèficit democràtic", va assegurar. La història d'una promesa incomplerta s'ha repetit amb l'actual president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, que a través d'una carta (a petició dels eurodiputats catalans) es va comprometre a autoritzar el català. I de moment, no ho ha fet.

Aquest mateix mes de juny, Tajani va arribar a vetar la petició de l'Intergrup de Minories de l'Eurocambra per permetre i oferir interpretació "excepcionalment" de les llengües no oficials. Malgrat tot, Demesmaeker segueix lluitant de la mà d'altres eurodiputats catalans com Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa o Francesc Gambús perquè la tretzena llengua més utilitzada de la UE que el 2013 ja superava els 10 milions de parlants entri finalment a l'Eurocambra.