El govern espanyol comença a escampar el dubte sobre si la responsabilitat per l'organització del referèndum també s'estendria als voluntaris com a una possible estratègia de setge per impedir les urnes de l'1 d'octubre. Segons fonts de la Moncloa, tan responsables del "delicte preparatori" serien els càrrecs del Govern català o els funcionaris, així com també tots aquells "particulars" que poguessin estar finançant la impressió de paperetes, o la fabricació d'urnes, a més dels "directors d'escola i els professors" que obrin els col·legis, i fins i tot, aquells que ajudin que el dia del referèndum els ciutadans puguin introduir el seu vot.
Ho anunciava el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, destacant de forma ambigua que la "col·laboració necessària" o "participació" en la infraestructura del referèndum era motiu de responsabilitat. "S'anirà contra els organitzadors perquè seran responsables de l'incompliment de la llei", deia. Més tard afegia que "els ciutadans no necessiten cap comunicació perquè saben que estan participant d'un referèndum que és il·legal".
La qüestió és que fonts de la Moncloa matisen que no al·ludeixen als ciutadans que votin, sinó als organitzadors –sense assenyalar aquí si només els seus màxims responsables o fins i tot la resta–, però fugen d'anomenar els tipus penals que s'hi podrien atribuir.
Al dubte estès per l'executiu central, se sumen les paraules del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, fa uns mesos, quan no va descartar la possibilitat d'obrir causa penal contra els voluntaris. "La qüestió està més al límit del que podria ser una conducta il·lícita penal o no. És un tema a estudiar, que jo espero no haver d'estudiar, però s'ha d'estudiar", va dir aleshores. Temps més tard Maza va afirmar que actuaria contra ells "sense complexos", querellant-s'hi si calgués. Aquestes paraules van resultar contraproduents i van generar una allau de voluntaris.
La qüestió és que la hipòtesi de la responsabilitat penal va ser assenyalada per la Moncloa aquest dijous, després de la compareixença de Mariano Rajoy on va dir que "no renunciava a cap instrument" per impedir el referèndum. Fonts de la vicepresidència espanyola van dir aleshores que totes les autoritats i funcionaris públics, encara que no siguin notificats, es donaven per advertits un cop es facin públiques aquestes peticions als butlletins oficials de l'Estat. Aquesta mateixa premissa es feia extensible a totes les persones que contribuïssin a preparar l'1-O.
Davant d'aquest escenari, De Vigo ha assegurat que els alcaldes i ajuntaments "complirien la llei" perquè estan advertits. La comunicació es va fer fa setmanes a través d'una carta del ministeri de la Presidència, i es notificarà novament a través d'una altra, com Rajoy va demanar aquest dijous que el TC fes. Així les coses, preguntat per El Nacional sobre quina era l'opinió del govern espanyol sobre que ja hi hagués més d'un 60% de consistoris compromesos amb posar les urnes, el portaveu els ha demanat "recapacitar i pensar" perquè si no "hauran d'acatar les conseqüències" penals.