El Govern ha obert diferents vies polítiques i diplomàtiques en les últimes setmanes per dotar de contingut la seva proposta que personalitats de reconegut prestigi internacional o una institució juguin un paper mediador en el conflicte amb Espanya. A hores d'ara, segons li consta a El Nacional, s'estaria treballant amb tres opcions diferents, la més avançada de les quals seria implicar-hi l'Església catòlica a través de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i de Josep Maria Soler, abat de Montserrat, i amb coneixement explícit de les gestions per part del Vaticà.
En les últimes setmanes, tant el president Carles Puigdemont com el vicepresident Oriol Junqueras han tingut un paper destacat en aquest marc negociador. Junqueras va obrir foc en un dinar celebrat al Palau Episcopal de Barcelona el passat dia 20, casualment, el mateix dia que es va produir l'entrada de la Guàrdia Civil a diversos departaments de la Generalitat, entre els quals Economia, del qual és titular. Després d'aquesta trobada, Omella hauria traslladat la informació a la secretaria d'Estat del Vaticà i molt recentment hauria tingut una trobada discreta amb el president Puigdemont al Palau de la Generalitat.
La Generalitat, que té lògicament un interès enorme que la mediació s'obri pas, ja que són moltes les veus que així ho demanen, des d'alguns caps de govern de la UE fins editorials dels diaris més influents de la premsa internacional, juga aquesta carta conscient de les enormes dificultats. No per la seva banda, és clar, sinó per l'entossudiment més absolut per part del govern espanyol i des de dimarts a la nit del rei Felip VI, un cop ha donat a conèixer la seva posició oficial en el conflicte en el transcurs d'un missatge emès en televisió i en termes de duresa inusitada. No obstant això, aquesta és una carta que no vol abandonar perquè quedi clara la seva posició a ulls de l'opinió pública.
El Papa, informat
L'última conversa sobre la qüestió s'hauria celebrat aquest mateix dimecres entre Omella i Junqueras. Del paper de l'abat de Montserrat se'n sap bastant menys encara que el monjo benedictí va manifestar el passat mes de maig que el papa Francesc està "perfectament al corrent del que passa a Catalunya" i que "el Vaticà reconeix normalment tots els estats nous que es creen i, per tant, crec que reconeixeria Catalunya". En l'homilia del passat dia 24, festivitat de la Mercè, a la missa de dotze de l'abadia de Montserrat, el monjo Sergi d'Assís va denunciar la repressió del govern espanyol per aturar el referèndum de diumenge passat, cosa que a la Moncloa va molestar en un grau extrem.
Posteriorment, la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola va emetre el passat dia 27 una nota pública en què va demanar un diàleg entre el govern espanyol i el Govern. Per segona vegada en pocs dies, l'executiu espanyol va considerar excessivament tèbia la posició de l'Església espanyola. Aquest mateix dimarts, Omella, acompanyat en aquest cas de l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, es va entrevistar a la Moncloa amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, qui els va sol·licitar ajuda en el tema català. D'aquesta cita va ser explícitament exclòs el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez, a qui Rajoy fa responsable de la tebiesa de l'Església espanyola i la demanda de diàleg a les parts, una posició molt diferent de la del seu antecessor Rouco Varela. En aquest marc de contactes de l'arquebisbe de Barcelona també hi hauria reunions amb altres actors rellevants en el passat de la política espanyola.
Prodi, Cameron, Blair
El ventall d'opcions contemplades pel Govern no es redueix a l'Església catòlica sinó que s'hauria temptejat dues personalitats internacionals de relleu per conèixer la seva disposició, segons li consta a El Nacional. Primer va ser l'italià Romano Prodi, primer ministre entre 1996 i 1998 i president de la Comissió Europea entre 1999 i 2004 i sens dubte bon coneixedor de la realitat catalana. El passat 17 de setembre, el professor subscrivia un manifest demanant diàleg entre els dos governs i expressava la seva preocupació per la realitat de Catalunya. Uns mesos abans Prodi s'havia reunit a Bolonya amb Puigdemont i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva. A la carta pública de Prodi al costat d'altres polítics com Piero Fassino (ministre en diversos governs italians) o Bobo Craxi (socialista i fill del controvertit Betino Craxi) hi havia una clara apel·lació al retorn del diàleg.
L'altra opció seriosa que ha estat damunt la taula del Govern català ha estat la de l'exprimer ministre britànic David Cameron, que va acordar el referèndum d'Escòcia amb Alex Salmond i que es va celebrar el setembre del 2014. Cameron va abandonar el càrrec de primer ministre del Regne Unit al juliol del 2016, després del fracàs en el referèndum del Brèxit de juny, que va perdre estrepitosament i que va decidir la sortida del Regne Unit de la UE. No obstant això, Cameron, un polític conservador, sí que va salvar la unitat del Regne Unit al referèndum d'Escòcia. Sempre ha mantingut en públic i per justificar per què va acceptar el referèndum d'Escòcia que difícilment no podien no ser escoltades les demandes d'una població quan hi havia una petició d'independència pel mig. Una postura, suficient per a Catalunya, impossible de ser compartida per Madrid. Dins de la via britànica, el Daily Express ha inclòs un altre nom: el del també expremier i exlíder laborista Tony Blair. En el seu moment va ser integrant de l'anomenat trio de les Açores juntament amb George W. Bush i José María Aznar.