Després que l'Agència de Protecció de Dades no ha reprovat ningú per la filtració de les fotografies de DNI dels jutges sobiranistes al diari La Razón, Josep Cruanyes i Tor (El Masnou, 1952), l'advocat que els representa, ho vincula directament a l''Operació Catalunya'. Ferm defensor i promotor del retorn dels Papers de Salamanca, Cruanyes és el portaveu de la Comissió de la Dignitat i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, entre molts altres càrrecs que ocupa. També va ser el suplent número 7 de la llista de Junts pel Sí a Barcelona per les eleccions del 27-S. Es nota que li apassiona la seva feina. El seu despatx és ple de llibres i fotografies antigues, càmeres analògiques i informes del franquisme, entre milers i milers d'altres objectes, tots testimonis del temps que fa que es dedica a l'advocacia. 

Per què l’Agència de Protecció de Dades no va reprovar la filtració de les fotografies de DNI dels 33 jutges sobiranistes?

Els jutges van presentar una denúncia a l’Agència plantejant qui havia fet aquesta filtració, que entenien que havia sortit del carnet d’identitat. Només havien pogut sortir de l’arxiu de la policia. Es va fer aquesta denúncia, també uns escrits a la direcció general de la Policia de Barcelona. Ens van contestar que efectivament havien fet un informe, que l’havien fet en base a la base de dades, que això havia estat per un encàrrec i que el cap de brigada d’informació de Barcelona, que havia fet aquest informe, l’havia passat a Madrid. Ells no en volien saber res més.

Després d’enviar-ho van rentar-se les mans?

Sí. Llavors, això es va posar en coneixement de l’Agència de Protecció de Dades. Vam posar una denúncia penal i van declarar els policies que havien fet l’informe dient que sí que l’havien fet. Aquest informe partia dels jutges que havien signat el manifest [del dret a decidir] i de cadascun en feia una mica d’història.

Per què va quedar arxivat el cas?

El jutjat penal va arxivar les actuacions perquè considerava que no es podia trobar qui n'era el responsable i en l’àmbit penal, si no trobes el responsable, el cas queda arxivat. Nosaltres vam anar facilitant tota aquesta informació a l’Agència de Protecció de Dades, les declaracions dels policies, l’escrit que ens havien contestat, l’informe... Entenem que hi havia varies tipus de violacions.

Quines?

La primera, que qui té les dades té l’obligació de custodiar-les per tal que no es filtrin. El fet que aquest informe que havien fet tractant dades hagués estat publicat en un diari volia dir que s’havia filtrat i havien incomplert aquest deure de custòdia.

El fet que aquest informe hagués estat publicat en un diari volia dir que s’havia filtrat i havien incomplert el deure de custòdia

Què vol dir 'deure de custòdia'?

L’Agència entén que la custòdia no és un fet de culpa, sinó de resultat. Però si una informació es filtra és que no has posat els mitjans i, per tant, s’ha comès una falta greu. És una qüestió objectiva.

Quines violacions més s'havien produït?

La segona és que s’havia fet un tractament de dades impropi perquè només es pot fer un tractament de dades personals si es demana autorització de l’interessat i es posa coneixement seu. La llei de protecció de dades diu que la policia pot tractar dades en funció de la persecució o la prevenció de delictes. A més s’havien tractat dades de caràcter ideològic que són les més reservades. La Constitució diu que ningú pot preguntar sobre la ideologia i encara menys la policia fer informes d’això, que recorda el franquisme.

Què els va dir l’Agència?

Que com que s’ha arxivat el procediment penal, ells també l’arxivaven sense donar cap raó. Llavors vam fer un recurs administratiu i ens van contestar amb un argument demencial. Diuen que hi ha un principi del procediment penal -Non bis in idem- que estableix que a una persona per un mateix fet no se la pot jutjar dues vegades.

S’havia arxivat el cas per la via penal...

No s’havia penalitzat ningú i, per tant, no es produïa la duplicitat. El procediment penal buscaria la persona que l’hauria filtrat i l’administratiu buscaria el responsable de les dades. Així, podria no recaure sobre les mateixes persones però, a més, no s’havia penalitzat ningú. No té sentit. Aplicaven aquest principi d’una forma barroera i encara més tractant-se de jutges. A més hi ha un article que diu que no ens fiquem amb la policia. És greu.

Greu per què?

Perquè l’Agència és un organisme independent creat a través de la normativa europea per vigilar d’una manera independent l’administració, per tal que tracti correctament les dades. Un dels punts més delicats és la policia. Amb aquesta resolució fa deixadesa d’una funció molt important que té l’Agència, perquè no intervé.

Amb aquesta resolució fa deixadesa d’una funció molt important que té l’Agència, perquè no intervé

Quin és l’argument?

Que no és un informe policial, sinó que és un informe d’intel·ligència.

Podria estar tot això emmarcat en l’'Operació Catalunya’?

Hi ha una paraula que em va fer pensar, que és la d’”intel·ligència” per tractar això. Resulta que això lliga amb què el senyor Fernández Díaz i [l'exdirector de l'Oficina Antifrau] De Alfonso estan tractant tot això, que és un tema relacionat amb el dret a decidir i el procés, i resulta que abans de tot això es filtren les fotografies en un dels diaris als quals la policia sol filtrar informació. És més fàcil atrapar un mentider que un coix, i a l’informe hi ha coses.

Com demostren que aquesta informació havia sortit de la policia?

És evident que els de La Razón no volien dir d’on havia sortit la informació, però es veu claríssimament, perquè els jutges quan signen el manifest signen amb el seu nom en català, a diferència del que consta en el seu DNI. Tots els noms publicats estan en canvi tal com consten al carnet d’identitat. Fins i tot al transcriure els cognoms, n’hi havia un que a l’informe policial estava equivocat i al diari va sortir igual amb error. Això vam dir-ho al recurs i ells se’n van rentar les mans sense entrar a considerar si hi ha hagut vulneració.

És una peça més del trencaclosques de l’'Operació Catalunya', doncs?

Està lligat. Quin sentit té que la policia faci això? Podria ser l’inici de tota aquella operació. Es veu que són unes pràctiques que des del punt de vista d’un Estat de dret i democràtic són impresentables. Per buscar un subterfugi s’emparen en què és una operació d’intel·ligència.

Podria ser l’inici de tota aquella operació. Per buscar un subterfugi s’emparen en què és una operació d’intel·ligència

Com s’ha de sentir la ciutadania pensant que a tots ens poden filtrar les dades?

L’organisme que ha de defensar això se’n renta les mans. Si l’Agència de Protecció de Dades actua així, vol dir que estem desemparats totalment. De què serveix l’Agència si en les coses grosses fallen?

A banda de presentar un recurs administratiu, seguiran cap altre procediment per solucionar els cas?

Portarem el recurs al Tribunal Suprem i es demanarà que s’anul·li aquest arxiu i que s’obligui l’Agència a investigar i a dictar una resolució.

També tenien pensat portar el cas al Tribunal Constitucional?

Paral·lelament, el procediment penal anirà amb un recurs d’emparament.

Anem als Papers de Salamanca. Què representa per Catalunya la Comissió de la Dignitat?

Representa un moviment ciutadà que ha après la manera de fer una reivindicació que, d’alguna manera, des del punt de vista polític estava encallada i fins al 2002, quan es va crear la Comissió, la Generalitat només demanava documentació de l’arxiu de la Generalitat i no de la gent particular. Primer havíem d’explicar que existia aquesta documentació i que, a més, també s’havia pres documentació de particulars.

Què va canviar?

Vam desencallar la situació política i es va posar sobre la taula la qüestió de fons. Parlem d’una documentació requisada, que la major part es va destruir. La població de Catalunya va conèixer el fet i va assumir la justícia d’aquesta reclamació gràcies al paper de la Comissió de la Dignitat. No tenia sentit que un acte de requisa del franquisme es mantingués en un Estat democràtic. Avui, tothom sap què volen dir els Papers de Salamanca. I a Catalunya, com a mínim, no hi ha ningú que hi estigui en contra i que no ho entengui. La Comissió va aconseguir fer un consens social al qual s’hi van afegir els partits polítics.

La Comissió va aconseguir fer un consens social [amb els Papers de Salamanca] al qual s’hi van afegir els partits polítics

Polítics catalans o també espanyols?

L’Estat ha col·laborat molt poc en el compliment de la llei perquè des del 2005 fins ara ja van quasi onze anys i encara no estan tots els papers retornats. Hi ha hagut una feina positiva i costosa de l’Arxiu Nacional per localitzar i informar els interessats perquè molts no sabien ni que tenien aquesta documentació, molta personal i privada.

En quin sentit ha col·laborat poc l’Estat?

Mentre que la Generalitat buscava, informava els familiars afectats i establia el sistema de retorn -que és el que diu la llei-, l’actitud de l’Estat va ser una altra. Sense informar ningú, va establir en un decret que van publicar el desembre, en temps de vacances, el termini d’un any per recuperar els papers i, a més, establia que el retorn l’havien de fer les comunitats autònomes. Però si la gent no tenia coneixement dels papers, i no els informaven, difícilment se’ls podia fer el retorn. Va haver-hi una família que va demanar-ho a la Comunitat de Madrid i, com que el PP estava en contra del retorn, van contestar que ells no volien aquesta competència i els van enviar al Ministeri de l’Interior, que també se'n va rentar les mans dient que era competència de les comunitats. Això és demencial. L’Estat té pendent reobrir un altre període de retorn.

Canviant de tema, és vinculant el referèndum de Tortosa pel  monument franquista si va en contra del que diu la llei de la memòria històrica?

Jo entenc que s’han fet les coses malament. La transició ha anat com ha anat, es va fer la llei de la memòria històrica l’any 2007 i l’article 5 diu que s’han de retirar els monuments franquistes. En el moment de la transició hi va haver una retirada, sobretot a Barcelona. Totes les coses que queden, l’administració les ha de retirar.

Ara diuen que el reinterpretaran.

Què vol dir reinterpretar-lo? Aquest monument està fet amb una finalitat molt concreta i ara no podem dir que farem el símbol de la pau. Aquesta consulta va ser un error i no pas perquè no s’hagi de fer, però hi ha qüestions que són de base, que és que no hi hagi símbols franquistes que representin la repressió.

Altres que van votar a favor de mantenir el monument, al·legaven motius econòmics.

El que s’ha d’explicar és el fet. No s’ha de difuminar la qüestió i dir que ja ens hi hem acostumat. Això vol dir que no tenim present el que representava i les administracions públiques tenen l’obligació de retirar-los. Alemanya no es plantejaria mai aquesta qüestió. Un tema no el mates perquè no diguis que existeix.