Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau aniran a judici pel 9-N del 6 al 10 de febrer del 2017. Fa només uns minuts el president del TSJC i ponent en aquesta causa, Jesús Maria Barrientos, els ha notificat la data en què s'hauran d'asseure en el banc dels acusats en una providència.
Seran cinc dies de judici, a la Sala Civil i Penal del TSJC. S'està valorant d'adaptar la sala polivalent del Palau de Justícia perquè es pugui seguir el judici i hi càpiga més públic, ja que la Sala Civil i Penal té unes dimensions reduïdes.
Falta un magistrat en el tribunal per jutjar el cas, però el lletrat ha acordat aplicar l’article 199.1 de la LOPJ per tal de cobrir la vacant en el tribunal que haurà de formar el judici.
Mas, Ortega i Rigau estan acusats d'haver desobeït intencionadament el TC i d'intentar fer creure que havien deixat l'organització de la consulta del 9-N en mans de voluntaris: "Generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així", diu l'escrit d'acusació. I assegura que "els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional".
El ministeri públic reclama, a més, a Mas una indemnització de 36.000 euros i a les conselleres de 30.000. En el tancament de la instrucció el jutge ja va retirar el delicte de malversació de diners públics que demanava la Fiscalia i que era el que comportava la pena més alta, més greu i més exemplificant: la presó.
La inhabilitació en joc
La Fiscalia demana nou anys i mig d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i vuit anys i set mesos més per a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en la consulta sobiranista del 9-N. El ministeri públic considera Mas l'autor dels fets i Ortega i Rigau, cooperadores necessàries.
La Fiscalia es cura en salut i deixa molt clara per a quins àmbits demana la inhabilitació: "Inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic". Això, però, ho haurà de decidir el tribunal un cop se'ls hagi jutjat i es dicti sentència.
L'acusació contra Mas
Artur Mas "coneixia des del mateix dia 4 de novembre la providència del Tribunal Constitucional per la qual havia de deixar sense efecte la convocatòria del 9-N i procedir a aturar tots aquells procediments en els diferents Departaments", diu el jutge.
El magistrat manté l'acusació contra l'expresident de la Generalitat perquè "va consentir i no va paralitzar els diferents procediments de contractacions, alguns amb caràcter tan evident com la preparació d'un centre de premsa a Montjuïc, que segons assenyala va ser decisió de la conselleria de Presidència, per informar públicament dels resultats, la fabricació i instal·lació del software informàtic o la campanya institucional en els mitjans de comunicació" i perquè amb tot això "comprometien recursos públics de l'Administració catalana".
L'acusació contra Ortega
La vicepresidenta Joana Ortega "va portar a terme tota una sèrie d'actuacions orientades a preparar i celebrar la consulta del 9-N, en coordinació amb el president de la Generalitat", diu el jutge. "A instàncies del seu departament es va contractar un suplement de l'assegurança d'accidents per als voluntaris, la construcció de la pàgina web s'encarrega al CTTI, a la vegada que encarrega l'arquitectura informàtica necessària perquè la jornada del 9-N fos operativa", afegeix el magistrat.
Destaca que va ser Ortega que va comunicar els resultats oficials, tot i "haver rebut una carta de la subdelegada del Govern en què es requeria a la consellera que no portés a terme actuacions contra la providència del Tribunal Constitucional i haver indicat que a partir de la suspensió tot el procés estava en mans dels 42.000 voluntaris, s'autogestionava i no era possible suspendre el procés".
L'acusació contra Rigau
L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau "va actuar de manera coordinada amb els dos anteriors", diu el jutge. Afegeix que "va procurar mitjançant els caps dels serveis territorials que els directors d'instituts els cedissin per l'obertura com a punts de votació en la jornada del 9-N, a la vegada que va possibilitar que en ells durant els dies 7 i 8 de novembre s'instal·lessin els ordinadors, el software necessari i el material per poder procedir a la votació".
El jutge assegura que ella també sabia "que existia la suspensió de la convocatòria del 9-N" i que en rebre la carta d'advertiment de la subdelegada del Govern va respondre que "l'organització anava a càrrec de voluntaris" i que el procés "s'autogestionava" i "que entre els mateixos voluntaris es resolien les possibles incidències que poguessin aparèixer, i que ells van anar a buscar els ordinadors als magatzems i els van tornar", quan insisteix el jutge que la investigació "demostra el contrari".