El magistrat obre judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pels delictes de desobediència greu i prevaricació. El jutge no recull la petició de l'acusació popular que demanava 6 anys per malversació de fons públics i, per tant, el president i les exconselleres no es juguen la presó en aquest judici. Amb tot, el magistrat dóna l'opció als sindicats policials i Manos Limpias a recórrer la decisió. 

El jutge descarta la malversació perquè el Govern va aprovar les partides pressupostàries i va contractar les empreses abans de la suspensió del TC el 4 de novembre. Diu la interlocutòria: "Tots els serveis anteriorment referits es van encarregar amb anterioritat a la suspensió de l'anomenat procés de participació ciutadana pel Tribunal Constitucional i van tenir, en conjunt, un cost total segons l'escrit d'acusació de 4.710.510,09 euros i per al seu pagament es van habilitar les corresponents partides amb anterioritat a la convocatòria de l'anomenada consulta de participació ciutadana, tot i que, en gran part, van ser satisfetes amb posterioritat".

Per tant, el magistrat admet que "no pot tipificar la desviació de fons públics a fins no autoritzats quan encara no havia recaigut l'esmentada providència de suspensió del Tribunal Constitucional que s'ha recollit literalment en el FJ. 4t de la determinació de fets".

La interlocutòria d'obertura del judici oral, que s'ha comunicat avui, és l'últim tràmit judicial que faltava per asseure Mas, Ortega i Rigau al banc dels acusats. Ara seran les defenses les que presentin els seus escrits i posteriorment la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixarà la data de judici.

El jutge manté els delictes de desobediència i prevaricació, pels quals la Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació, a Artur Mas com a autor i a Joana Ortega i Irene Rigau com a col·laboradores necessàries.

Per voluntat irracional

Els arguments del jutge per portar a judici Mas per desobediència es basen en el fet que el president "emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irracionalment en aparent font de normativitat, actuant amb plena consciència i voluntat, es va abstenir de suspendre oficialment la convocatòria que ell mateix havia fet, incomplint l'obligació" de suspendre la consulta segons l'ordre del TC.

I determina que "els acusats eren plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional que estableix l'art. 87.1 de la Llei Orgànica a 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal  constitucional, il·lícit designi que, en la seva pretensió que prosperés, havien emmascarat convenientment".

També els acusa de voler fer creure que el Govern s'havia demarcat de la consulta i que tot estava en mans de voluntaris: "Per aconseguir-ho, els acusats van decidir generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així".

I admet que "per a un observador extern resultava difícil constatar amb certesa la intensa utilització de mitjans públics durant el temps en què va tenir lloc la preparació i desenvolupament de la votació".

La compareixença institucional

El jutge es basa per mantenir els delictes de desobediència i prevaricació i per descartar la malversació en el fet que el Govern ja ho tenia tot contractat i previst econòmicament abans que el Tribunal Constitucional suspengués la consulta. 

Manté, però, que l'anunci d'Artur Mas de la consulta un cop suspesa és clau per mantenir l'acusació de desobediència i el cita textualment en la interlocutòria: “El dia 9 de novembre del 2014, el Govern de la Generalitat de Catalunya obre un procés de participació ciutadana en què els catalans i les catalanes i les persones residents a Catalunya poden manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya”.

Argumenta que, immediatament després d'aquesta suspensió, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau posen en marxa tot el dispositiu per portar a terme la votació.