El referèndum d’independència no serà l’única previsió a l’agenda catalana del dia 1 d’octubre. Paral·lelament, es duran a terme dues jures de bandera per a civils a municipis de Girona i a Lleida, segons avança El Confidencial Digital. La jura de bandera a Lleida se celebrarà a l'acadèmia de suboficials de l'Exèrcit de Terra, situada al municipi de Talarn. En el cas de Girona, es farà al castell de Sant Ferran, a Figueres.

Aquests actes, organitzats periòdicament pel Ministeri de Defensa arreu d’Espanya, consisteixen en una parada militar on el cap de la unitat de Terra, l’Armada o l’Exèrcit de l’Aire prenen el jurament dels civils. "Espanyols! ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, amb lleialtat al Rei i, si cal, donar la vida en defensa d'Espanya?", pregunta el cap militar. "Sí, ho fem!", responen.

L’última jura de bandera que s’ha celebrat a Catalunya va ser el passat 20 de maig a la caserna del Bruc. En aquella ocasió, uns 600 civils van fer el jurament en un acte de commemoració del Dia de les Forces Armades. La gran majoria dels que van jurar procedien de la província de Barcelona, i tan sols un 4,3 % venien de fora de Catalunya. 

Tradicionalment, la jura de bandera era un ritual de transició en ple servei militar obligatori. Però des de la supressió de la mili es va establir que aquells civils que ho volguessin també podien jurar bandera. 

Invitació per a Puigdemont?

El protocol d'aquests actes inclou convidar les autoritats municipals i autonòmiques de la zona on se celebren. Així doncs, és possible que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebi una invitació a l'acte, el mateix dia en què el Govern ha anunciat el referèndum.

Tot i això, les jures de bandera de civils a Catalunya mai no han tingut la presència de l'actual president, ni de l'anterior, Artur Mas. Els únics representants institucionals que hi solen fer acte de presència són els delegats del govern espanyol i membres de partits contraris a la secessió, com Ciutadans i el PP.